Continuant amb l’activitat 4 i pel que fa a l’ALEGRIA les estratègies que jo vaig triar varen ser:
- - “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor” (Silvia Palou, 2004: 126).
L’alegria és una emoció que quant més dones més hi ha. És a dir, és una emoció que va creixent i això s’ha de transmetre als infants perquè no hi ha res millor per crear un bon clima de treball que estar agust i alegre.
- - “La ironía, el humor, la sàtira, siempre que sea de buen gusto, son signos de inteligencia. Para poder transgredir, buscar el trasfondo de las palabras, interpretar la realidad desde diferentes puntos de vista... se necesita una buena dosis de creatividad y capacidad intelectual. Debería ser un factor tenido en cuenta cuando evaluamos a los niños” (Silvia Palou, 2004: 126).
Aquesta estratègia en un principi la vaig elegir pensant més en persones més grans, però és veritat que potser el fet que els infants siguin tan petits pot fer que aquesta no sigui l’estratègia més adient. Tot i així, crec que els infants, com fan amb tot, van incorporant tots els aspectes nous i, al final, es produeixen els “formats d’interacció” dels que parlava Bruner ja que acaben aprenent per imitació dels altres. Tot i així, com ja he dit a classe el problema no és que els infants no ho entenguin sinó COM ho entenguin. Per tant, la tasca del professor és posar els mitjans perquè ho puguin entendre i així incorporar-lo als seus esquemes.
A classe hem parlat sobre la diferència que hi havia entre empatia i simpatia. Hem dit que l'empatia consisitiria en llegir la situació i actuar per ajudar mentre que la simpatia seria clonar les teves emocions amb les d'un altre. Pensant sobre l'empatia he recordat un anunci que em va commoure i que crec que reflecteix molt bé aquest concepte.
0 comentarios:
Publicar un comentario