En la classe d’avui hem vist un vídeo que es diu “Sentir” i s’havien proposat una sèrie de qüestions abans de veure’l que desprès he emplenat amb els apunts que anat agafant. Les qüestions són les següents:
- Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?
- Que hi ha més classificacions sobre quines són les emocions que la que nosaltres vàrem fer. Per tant, com amb quasi tot el contingut que donem, no hem de creure que només hi ha una única possibilitat; a més l’important és la reflexió que va darrera d’aquestes classificacions no la classificació en sí.
- Tardem tota la vida en refinar les nostres emocions.
- La manera que tenen els infants d’enfrontar-se a les emocions depèn, en gran part, del seu temperament. Per tant, no tots els infants responen de la mateixa manera als mateixos estímuls.
- El temperament es pot regular/modificar gràcies a la interacció dels pares amb aquest.
- Amb l’aparició del llenguatge millora l’expressió de les emocions.
- Segons creix el nen, les emocions adquireixen més matisos.
- Una mateixa situació pot provocar sentiments oposats; exemple de la taràntula: por i desig.
- La forma que tenim d’educar varia segons el nostre aprenentatge, la nostra experiència.
- Les figures d’afecció han de percebre les demandes dels seus fills, saber interpretar-les correctament i respondre de manera contingent (“sensibilitat dels pares”).
- Segons el caràcter del nen, interaccionem amb ells de forma diferent (feedback).
- Al primer mes:
- El somriure és un acte reflex
- Les interaccions són imprescindibles per un bon desenvolupament emocional
- L’infant necessita sentir-se segur i estimat (vincle)
- Expressa les emocions amb cares involuntàries i grunyits
- Als tres mesos:
- Es comunica mitjançant crits i sorolls
- Sorgeix el somriure social, com a resposta a un estímul positiu
- L’infant s’obre al món exterior; coneix nous entorns i persones.
- Als quatre mesos:
- Diferents tipus de plors (necessaris per comunicar les necessitats) que la mare coneix.
- Quins aspectes t’aporten nous coneixements?
- Les emocions són el primer llenguatge amb el que els infants i els adults es comuniquen.
- El caràcter es modela, evoluciona amb ajuda i canvia segons les reaccions de les persones que l’envolten.
- Les mares ensenyen als infants diferents estratègies per autoconsolar-se.
- Pel que fa a les investigacions, totes m’aporten coneixements nous. A cada apartat indicaré en cursiva el que pretén esbrinar la investigació i, al costat, el que conclou.
- Quines són les primeres emocions expressades pels bebès? Als tres mesos: sorpresa, plaer, frustració i ira.
- A quina edat poden entendre les emocions dels altres? A quina edat poden associar una veu alegre amb una cara alegre?
Es capaç d’associar la veu alegre de la mare amb la seva cara (a les 12 setmanes); la del pare no.
Es capaç d’associar la veu trista d’una dona desconeguda amb la seva cara (15 setmanes); la del pare no.
Relaciona la veu trista del pare amb l’expressió de la cara (18 setmanes).
- Com afecta el caràcter a la resposta emocional del bebè davant el món? Canvia durant els primers tres anys de vida? Segons el caràcter de cada nen, uns necessiten més o menys estimulació.
Als nou mesos tornen uns infants i es vol estudiar l’ira, l’alegria i la por posant una barrera transparent entre un objecte i l’infant. A aquesta edat tornem a trobar respostes diferents segons el caràcter: el nen vol l’objecte, li dóna por la marioneta i li donen por les caretes; la nena ignora l’objecte, li agrada la marioneta i les caretes.
El perquè no reaccionen de la mateixa manera és un altre coneixement nou que he après. Això és degut a què la nena presenta més activitat en el lòbul frontal dret (associat a personalitats més tranquil·les) i el nen en l’esquerre (reaccions exagerades).
A més, segons la investigació, els infants amb reaccions exagerades als quatre mantenen aquest caràcter als nou i als vint-i-quatre mesos.
Els infants tenen un caràcter que marca les seves accions però quan aquest topa amb el món extern, el seu caràcter s’ha d’adaptar.
- L’obediència dels bebès està relacionada amb el seu caràcter?. El cuidat dels fills està influenciat pel caràcter d’aquest, i els pares han d’actuar en conseqüència a aquest caràcter.
- Saben utilitzar la informació emocional de l’expressió facial dels adults per decidir com reaccionar? La conclusió és que als deu mesos els nens aprenen a cercar consell en l’expressió facial dels progenitors.
- Tenen els infants mecanismes incorporats per autoalleujar-se? Les emocions dels infants poden regular-se amb distraccions externes i amb diferents eines pròpies.
- Amb que recursos per controlar l’ansietat conta un infant de dos anys? Als 24 mesos han adquirit habilitats pròpies per superar la por.
- Com tracten els infants de caràcters diferents la frustració? Cada nen té el seu propi estil de controlar els seus sentiments quan s’enfronta a la frustració.
- A quina edat adquireixen consciència de les emocions morals (orgull, vergonya, xafogor)?
Adquireixen consciencia de sí mateixos al voltant dels dos anys i la sensació de vergonya apareix quan es reconeix amb sí mateix però també depèn del caràcter.
En aquest cas si que sabia quines eren les emocions morals perquè vàrem parlar una mica d’elles a una classe però no sabia a quina edat apareixien ni que la seva aparició estava relacionada amb el fet de prendre consciència d’un mateix.
- Quan experimenten els infants l’orgull i la vergonya? Que provoca aquests sentiments i com s’expressen? Quan l’infant és conscient del seus èxits i fracassos apareixen l’orgull i la vergonya.
- Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat / discussió?
- La fiabilitat i l’ètica de les investigacions dutes a terme.
- Les dones expressen emocions de manera més clara que els homes.
- Es manté el caràcter inicial del bebè durant tota la vida?
- Relació entre l’obediència i el caràcter.
- Quina funció compleixen les emocions morals?
Les emocions morals són l'orgull, la vegonya i el xafagor i la funció que crec que tenen és expressar, mostrar els moments d'èxit o fracàs de cada persona.
- Reflexió global del vídeo.
Per començar, voldria dir que el veure aquest vídeo m’ha provocat un sentiment ambivalent. Per una banda, crec que ha estat molt bé el fet de poder veure mitjançant investigacions aspectes molt curiosos i importants sobre la vida emocional dels infants; per l’altre costat, les situacions provocades per poder respondre a les preguntes plantejades pels investigadors i per bona part de la societat, crec que són cruels i no reflexen l’estima pels infants de la qual parla el vídeo.
És cert, que tot el que sabem ho sabem gràcies a investigacions però crec que hi ha altres formes d’observar els comportaments dels infants que no suposen el patiment d’aquest de manera provocada. A més, tal com m’ha dit en Iñaki els infants es troben situacions similars en el dia a dia, però crec que ja que se les trobaran igual no cal provocar-los encara més patiment.
A més, l’eficàcia d’aquestes investigacions és dubtosa ja crec que la ràtio d’infants agafats per treure una conclusió és molt reduïda com per generalitzar-la a tota la població. També, el fet de ser investigacions on el observador està participant en aquesta crec que no et permet controlar totes les variables i, per tant, tampoc t’assegura la certesa. L’últim motiu pel que penso que les probes són poc fonamentades i fiables és perquè crec que, com passa en moltes investigacions, els investigadors estableixen unes hipòtesis i es dediquen a provocar l’afirmació d’aquestes. Per exemple en el cas de què “les dones expressen més que els homes” crec que durant la prova les dones es mouen més i gestualitzen més que els homes, és a dir, han triat homes molt passius i dones molt cridaneres.
El vídeo m’ha ajudat molt a aprofundir en el concepte que ja varem veure una mica per damunt: el temperament. Al final, la idea que jo he agafat és que tots els infants neixen amb temperaments diferents que marquen el seu desenvolupament però que aquest temperament no és fix sinó que es pot redirigir amb les nostres actuacions. Per tant, hem de defugir de la idea de què tots els infants són iguals i necessiten de la mateixa estimulació per part nostra. És important que els adults disposem de paciència i comprensivitat per tal de modificar les reaccions del nen davant del món. Depèn del caràcter de cada nen hem d’actuar nosaltres i hem de ser conscients que no tots els infants necessiten els mateixos estímuls per sentir-se bé i ens hem de saber ADAPTAR.
Per si algú vol veure el vídeo, deixo l'adreça: http://www.tu.tv/videos/baby-human-sentir
0 comentarios:
Publicar un comentario