En la classe d’avui hem passat de parlar de les emocions en sí a les emocions relacionades amb l’àmbit familiar. Per començar a endinsar-nos en aquest tema hem fet servir la mateixa manera de treballar que utilitzem quan apareixen conceptes nous. Primer, individualment hem fet una definició del que nosaltres enteníem per família i, aquesta s’havia de poder adaptar als diferents tipus de famílies que coneixem. La veritat és que aquesta vegada m’ha costat bastant fer una definició del que per a mi era una família; no se si era perquè mai m’he demanat això o perquè estava una mica espessa. No obstant, la definició que he pogut fer ha estat que la família és l’estructura social amb la que l’infant estableix un vincle afectiu i li ofereix un ambient sa de creixement.
En segon lloc, i ara en grups de tres o quatre persones hem hagut de posar les nostres definicions en comú, i després contrastar-les amb el gran grup. La definició que ha sorgit entre tots és que és una institució de socialització (fa de transmissor de cultura, llengua...) que compleix les funcions de satisfer les necessitats bàsiques dels seus membres, tot interrelacionant-se entre ells. Serveix com a model de referència fent de mediadora per a la incorporació de l’individu a la societat i comparteixen un espai i un temps.
Una definició que ens ha mostrat n’Iñaki i que m’ha agradat molt és que la família és aquell grup de persones (amb metes i objectius comuns, unes estructures clares...) que viuen en una mateixa casa (o espai) i es barallen (hi ha una relació: diàleg discrepàncies...) com a mínim un cop al dia.
No hem de confondre família amb llar, ja que aquest darrer és l’espai físic on habita la família i on poden habilitar més d’una (llars unifamiliars, bifamiliars, o de més famílies).
He dit que la família compleix una sèrie de funcions bàsiques i aquestes poden incloure les següents:
- Comunicació: utilitzant mètodes verbals o paraverbals; és fonamental pel densenvolupament de l’afectivitat, el suport, l’autoritat, la comprensió...
- Afectivitat: la relació d’estima és imprescindible per un desenvolupament normalitzat de l’individu.
- Suport: de múltiples formes (econòmic, afectiu, cultural...).
- Adaptabilitat: per mantenir relacions internes (entre els membres del grup) i externes (amb la societat, a nivell cultural, econòmic, laboral, higiènic, etc.). Els processos d’adaptació de la família sorgeixen en funció de les diferents etapes del seu cicle vital (naixement d’un fill, mort d’un component...).
- Autonomia: els individus necessiten un cert gran d’independència per facilitar el seu creixement i maduració.
- Regles i normes: de comportament per afavorir la convivència. Aquestes normes faciliten les relacions i identifiquen els papers de cada membre de la família. Per aconseguir aquest objectiu és necessari començar pel cuidat afectiu (Brazelton, 2005: 177) i, a mesura que incrementem els límits també hem de fer-lo amb l’afecte. Perquè hi hagi disciplina tant a la família com a l’escola primer ha d’haver respecte, unes normes consensuades, una coherència d’actuació per part dels pares, cuidadors o adults (per exemple si no volem que es cridin entre ells no podem cridar-li a la nostra parella) i, per últim motivació ja que la falta d’aquesta darrera crea indisciplina.
*Aquestes funcions no són les úniques però ha estat el repertori que més m’ha agradat dels que he trobat sobre aquest tema.
Actualment, ja no hi ha una estructura familiar com abans (pare, mare i fills) sinó que ens trobem diferents tipus d’estructures familiars com ara les monoparentals, de parella homosexual, adoptives, separades, reconstruïdes, viudes, extensa, avis i nets amb mare adolescent o no.
Cada família és diferent i, per tant, té el seu propi estil d’ensenyament, la seva metodologia segons el grau de control, la comunicació establerta entres els membres, les exigències de maduresa i l’afecte en relació. Aquests estils poden ser: autoritari, permissiu, negligent o democràtic.
*Els aspectes que s’han anat incorporant de nou, tant els afegits pels meus companys, com pel professor o que he aconseguit d’altres fonts d’informació estan en altres colors.
Bibliografia:
Apunts de Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància 2011-2012 (segon semestre).
Apunts de Psicologia de l’Educació de Segon Grau d’Educació infantil 2011-2012 (primer semestre).
BRAZELTON, T.B (2005). Las necesidades básicas de la infancia. Lo que cada niño o niña precisa para vivir, crecer y aprender, La necesidad de establecer límites, estructura y expectativas (177 – 191). Barcelona: Graó.
Fonts electròniques
0 comentarios:
Publicar un comentario