Activitats 3 i 4 (28 / 02 / 2012)

Activitat 3

El treball que teníem per fer a casa era fer una definició d’emoció a partir dels diferents punts que havíem tractat. La que vaig fer jo ja la vaig publicar a l’anterior entrada i avui el que hem fet és intentar extreure una comú en grups de tres persones. Com sempre aniré pas per pas per veure tot el procés pel que hem passat perquè crec que posar directament la definició a la que hem arribat finalment no té cap sentit i no es veuria reflectit l’aprenentatge i les reflexions per les quals anem passant. Nosaltres l’hem definida com un estat expressat de manera puntual i intensa que es produeix com a reacció a estímuls externs, interns, reals o imaginaris provocant canvis físics i anímics. Aquests estats universals necessiten un mitjà d’expressió que ajudi a integrar-los i regular-los amb el fi de trobar un equilibri personal.

Després, una vegada hem fet la posta en comú amb els altres grups hem arribat a aquest esquema: 

He passat l’esquema de la pissarra a un Word per tal que es vegi amb més claretat.
ESQUEMA EMOCIÓ FET A CLASSE

A partir d’aquesta posada en comú la definició que hem extret ha estat que és un estat provocat per una reacció intensa i puntual a  uns estímuls que poden ser externs o interns, reals o imaginaris provocant canvis somàtics. Altres aspectes a tenir en compte pel que fa a les emocions són:

-          Nosaltres com a mestres hem d’ajudar als alumnes a identificar-les, integrar-les i regular-les.

-          En funció de la intensitat de l’emoció els canvis somàtics són diferents.

Activitat 4

La següent activitat ha estat treballar sobre la lectura Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia de Silvia Palou. De la lectura havíem de triar un màxim de tres estratègies per a cada emoció i com abans primer l'hem fet en grups de tres i després el debat s’ha traspassat al gran grup. Les que jo he marcades com a principals finalment han estat:

AFECTE: “Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura forma y color” (Silvia Palou, 2004, 114). Aquesta crec que és la més genèrica i que, per tant, engloba a la resta.

“Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo” (Silvia Palou, 2004, 114). Aquesta, en principi, no l’havia escogit tot al contrari no hem pareixia gens adient. Però gràcies a les explicacions dels meus companys he entès que si ho mires des del prisma infantil és veritat que els infants necessiten un patró relacional perquè ells aprenen per imitació; és a dir, si l’infant no viu un procés real de vincle afectiu amb els éssers estimats no podrà expressar-ho i amar els altres. Això es podria relacionar amb la idea que totes les emocions han de ser identificades, integrades i expressades. Per tant, si l’infant no es sent estimat no identifica aquesta emoció i, d’aquesta manera no pot integrar-la per després expressar-la (amar els altres i a ell mateix).

POR: “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos” (Silvia Palou, 2004, 117).

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el más valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder” (Silvia Palou, 2004, 117).

En ambdues frases parla de valents i covards. Aquesta terminologia no ha agradat a alguns companys però jo crec que és  una manera molt clara d’arribar als infants en el seu llenguatge. D’aquí es pot extreure que el valent és el que tenint por avança; a  més a la segona frase li dóna la volta al terme valent/covard ja que diu que el covard és el que amaga la por, referint-se al que de manera comú, a la nostra societat, considerem el valent. Per tant, en ambdues frases es remarca la importància de tenir por i reflexionar i pensar sobre aquest per poder avançar.

RÀBIA: “Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos” (Silvia Palou, 2004, 119). Aquesta ha estat també una mica criticada pel fet que no sempre una expressió de ràbia ha d’anar seguida d’un perdó però jo crec que és molt important la idea que dóna de donar un temps perquè els infants prenguin consciència perquè moltes vegades els obliguem a donar-se un petó i demanar-se perdó quan en realitat el que estem fent és provocar una situació forçosa que els infants encara no estan preparats per dur a terme.

Parlant de la ràbia i el perdó hem derivat la conversació a l’ús dels càstigs que és una manera que avui s’utilitza molt com a “solució” (poso la paraula entre cometes perquè crec que no és una solució) a les expressions de ràbia dels infants. La meva opinió sobre l’eficàcia dels càstigs es reflecteix en aquesta frase:

“Esa estrategia que se basa en vigilancia, en amenazas y en castigos mantiene sin respuesta la cuestión esencial: cuando no tengan esa vigilancia, esas amenazas y esos castigos, ¿se portarán bien porque han aprendido a respetarse, a reconocer la dignidad del otro y a garantizar el ejercicio de sus derechos?” (Santos, Miguel A., 2009, 41).

L’altra frase de la ràbia que he agafat ha estat: “Acogerle corporalmente si no se le pasa solo, aunque de entrada no lo quiera” (Silvia Palou, 2004, 119). Aquesta tampoc l’havia agafat des d’un principi però es veritat que socialment quan una persona té ràbia agafa sol distanciar-se per, és a dir, hem aprés a portar la ràbia de manera individual i crec que és molt positiu aprendre des de petits a acollir les nostres emocions juntament amb els altres, que ens facin de suport.

TRISTOR: “Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo” (Silvia Palou, 2004, 124). Tornem a concretar en la importància d’expressió de les emocions, de no reprimir-les, ja que jo crec que el primer pas per solucionar algun aspecte de la teva vida és acceptar que ha passat, que està present i que necessita del nostre temps per poder continuar endavant.  

“La pérdida de un ser querido nos hace valorar todo lo que tenemos y pensar en las alegrías que aquella persona nos había aportado” (Silvia Palou, 2004, 124). A partir d’aquest fragment ha sorgit una reflexió sobre com al llarg de la vida aprenem a valorar més les coses quan agafem distància d’elles. Això m’ha recordat a un fragment d’una cançó que diu: “uno no aprecia las cosas, hasta que no las tiene...”. Crec que és un aprenentatge que tots hem de fer, el valorar el present. Pensar en la sort que tenim d’estar al món i de tenir gent que ens importa al nostre costat i que quan no estiguin hi haurà d’altres que també ens aportaran molt.


Avui he decidit posar un article. Posem una mica de fonamentació a les nostres reflexions!

Article

Vaig trobar aquest article visitant diversos enllaços de la pàgina http://www.xtec.es/ i he decidit posar-lo perquè a més de parlar de la importància de tractar les emocions a l’àmbit escolar, també tracta el tema que hem estat treballant a classe sobre la definició d’emoció i sentiment. És un article molt breu que exposa de manera clara i amb fonamentació teòrica la importància de l’àmbit emocional a l’escola. A més és bastant concret en els aspectes que cal treballar i molts dels ítems que proposa són els que anem parlant a classe com són l’empatia, la motivació o la resolució de conflictes.

M’agrada molt la reflexió que fa sobre la queixa de molts de docents sobre la falta de motivació en els infants. En relació a la falta de motivació i els problemes de conducta, com hem anat dient al llarg de les classes destaca la importància d’expressar les emocions per poder controlar-les. També puntualitza que no es tracta de treballar les emocions de manera puntual sinó d’incorporar-les al currículum per integrar-les a la vida d’aula. Us convido a llegir-lo! 

BIBLIOGRAFIA

SANTOS, MIGUEL A. (2009). ¡Razonar, no; razonar, no! Revista Cuadernos de Pedagogía. N° 396 Monográfico. N° identificador 396.006.

PALOU VICENS, SILVIA (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocinal en la infancia. Emociones primarias y su alquimia (111-126). Barcelona: Graó. 


COLLELL, J., ESCUDÉ, C. (2003). L´educació emocional. Traç, Revista dels mestres de laGarrotxa, any XIX, num. 37, pp. 8-10. 

23 / 02 / 2012

Tot i que a l’entrada anterior vaig posar la imatge que corresponia a l’emoció de l’alegria, és avui quan hem estat treballant aquesta. En aquest cas, es tracta de l’emoció més ben considerada a la nostra societat. Tot i així, hem parlat de què l’alegria desbordada és una font de rebuig segons quina sigui la situació que s'estigui produint. Alegria i tristor estarien a la mateixa línia i, com al joc de la serp (no se si encara existeix), de vegades els extrems es toquen produint l’aparició de ambdues emocions.

Reflexionant sobre el comentari que hem fet de la pel·lícula “Mi pie izquierdo” on havia una escena en la qual apareixia aquest contrast d’emocions he pensat en el cas de les persones que beuen. Tal vegada no és un bon exemple ja que estem parlant de l’alcohol (una droga) però quantes persones estan ingerint aquesta substància cridant de felicitat i de cop comencen a plorar? Crec que l’alcohol a pesar de què la gent el pren utilitzant excuses com ara “para ahogar las penas” produeix l’efecte contrari. Al principi si que pot ser que la persona s’oblidi per un moment de la tristesa que porta amb ell però al final acaba sortint.

A més hem fet un exercici per aportar entre tots aspectes que donin lloc a una definició d’emoció i sentiment. Una de les diferències que hem trobat ha estat la perdurabilitat, és a dir, que els sentiments duren més que les emocions. Així, crec que les que nosaltres hem denominat com a emocions també poden fer de sentiments; és a dir, per exemple aquesta tristesa de la qual parlava en l’exemple de l’alcohol ara seria un sentiment, una base profunda sobre la qual anirien apareixent les diferents emocions. Per tant seria com una línea més o menys estable en el temps sota la qual van apareixent les diferents emocions que algunes vegades serà l’alegria i altres la tristor.

A més, quan parlàvem de què l’alegria és passatgera, que el que és més perdurable seria la felicitat (cosa que desconeixia) he pensat que segons la meva idea sobre emoció i sentiment la felicitat seria el sentiment que sol derivar en moments d’alegria.

Sobretot hem aprofundit en la definició d’emoció i, com ja vaig dir a una entrada anterior, jo aniré posant definicions d’emocions fins arribar a la que cregui més encertada. Avui la meva definició a partir del que hem parlat és: són estats puntuals (efímers) però intensos expressats com a reacció a un estímul que es produeixen de forma universal (*principi d'activitat 3).

Per últim, voldria fer menció a un aspecte al que hem dedicat molt de temps a classe: la gelosia. Jo crec que aquesta sí que és una manifestació de l’estima però una manifestació negativa perquè deriva en altres emocions com la por o la tristor. Personalment, crec que la gelosia, tot i que no porta a res, és una manifestació apresa que tenim com a reacció a  la possible pèrdua d’una persona amb la que tenim un vincle. Vàrem dir que estimar era establir vincles i una persona es posa gelosa quan té algun tipus de vincle amb l’altre sinó no apareix aquesta manifestació; no oblidem que no només està relacionada amb la parella ja que l’estima no només inclou a aquesta. Per tant, jo sí que crec que sigui una manifestació que, com tot, hem d’aprendre a regular i reflexionar sobre a què ens condueix i com responem a ella.

Com la nostra etapa és educació infantil he cercat un conte on es veu reflectida la gelosia que sovint es produeix baix el naixement d’un nou germà. Aquest tipus de gelosia es produeix per la por que té l’infant de perdre l’afecte dels seus pares. Aquest conte està orientat a una forma de resoldre aquesta manifestació que ha aparegut i és aprendre a compartir!

Activitat 2 - Segona part (21/02/2012)

Avui hem continuat amb el tema del darrer dia, les emocions primàries. Hem reforçat les idees que vàrem presentar en grup amb un resum sobre el tema extret del capítol  Emociones primarias y su alquimia de Silvia Palou. Tot i que avui hem partit d’informacions donades hem anat reflexionant en grup sobre les diferents idees que teníem sobre les emocions. Gràcies a això t’adones que és molt més ric el fet de tenir dubtes, anar debatent que no arribar a una certesa.

Els aspectes que més m’han cridat l’atenció perquè els he viscut com a nous respecte de l’altre dia han estat:

Pel que fa a l’estima: una de les condicions bàsiques és l’establiment de vincles que avui en dia, segons el meu punt de vista, no s’està duguent a terme tal com s’hauria de fer. Crec que en edats més tempranes (educació infantil) si que es té més en compte el fet de treballar la creació de vincles entre els nens i entre aquests i els professors. 

És cert, que quan els infants arriben a l’escola això suposa un canvi de àmbit i que per tant abans de deixar-se anar dels seus pares necessiten agafar-se a un altre lloc, en aquest cas l’escola. No obstant, això no vol dir que els infants de primària i secundària no necessitin fer aquest trànsit i establir vincles amb els adults que seran les seves figures de referència.

Això és el que crec que està passant, sobretot a secundària, ja que es tendeix a deixar de banda un temps per establir aquest contacte que et fa sentir a ple i per tant t’ajuda a aprendre. Hem parlat que això es produeix perquè els docents estan tan preocupats per preparar als infants i joves per a la següent etapa o curs que s’obliden de preparar-los per a la vida, és a dir, tornem a prioritzar la part cognitiva, de contingut acadèmic per sobre de l’àmbit emocional.

Pel que fa a la por: aquesta emoció, per a mi, és la que menys valor té a la nostra societat. Crec que ja des de petits estem transmetent als infants una certa vergonya pel fet de tenir por i, a més ho fem més amb els nois que amb les noies. Frases com ara: els homes no ploren, els nens són valents i no tenen por... i altres que moltes vegades dirigim als nens fan que es generi un clima masclista que tracta d’inhibir aquesta emoció per parts dels homes i que només considera normal que es produeixi en les dones.

La por és una emoció com totes les altres i TOTS tenim dret a expressar-la. La nostra tasca com a docents, de la mateixa forma que passa amb la resta d’emocions, és ajudar-los a controlar la manera que tenen d’expressar-les.

També ha sortit una reflexió per part d’un company que jo comparteixo i és que no és la por en sí mateixa la que et motiva sinó les ganes de superar-la, de trencar amb aquesta por; és a dir, l’esperit de treure un aprenentatge d’aquesta emoció. Jo moltes vegades noto dins meu la necessitat de sentir por, de treure l’adrenalina és com una manera de sentir dins teu sensacions que no sols sentir i això m’agrada (en certa mesura). Es podria dir que quan més gaudeixes amb la por és quan tu ets conscient de què la tens i provoques que aparegui per tal de reaccionar.

Pel que fa a la ràbia: L’altre dia no vàrem aprofundir gaire en aquesta emoció i crec que la forma més positiva de ser manifesta és de manera expressa, però controlada. És a dir hem d’aprendre a expressar-la per tal de poder utilitzar-la com a empenta per fer alguna cosa. Si no deixem als infants expressar la seva ràbia, no aprendran a expressar-la d’una forma que no sigui agressiva i faci malbé el seu entorn.

Moltes vegades quan els infants expressen la ràbia els fem demanar-se perdó i donar-se un petó però amb això no estem provocant actituds sinceres sinó que els estem imposant una conducta. Crec que el més coherent és deixar-los un temps i establir espais dins l’aula on els infants puguin resoldre la situació de ràbia que han tingut sense dependre d’un adult (sistema de mediació).

Per tant, crec que aquesta és l’emoció que més costa de treballar perquè en comptes de regular-la intentem desfer-nos d’ella, suposo per falta de coneixement ja que si sabem que és una emoció bàsica en comptes d’intentar anul·lar-la (esforç sense eficàcia) la treballarem a partir de les situacions que sorgeixin a l’aula.

Pel que fa a la tristor:  aquesta és una emoció que si que vaig tenir clara des del primer dia i que per tant no em reiteraré. Només dir que de la mateixa manera que he comentat amb la por no hem de fer que els nens sentin vergonya quan s'expressa i la neguin ja que el plor és una resposta a aquesta que moltes vegades intentem que els infants amaguin (sobretot els nens).

Quan parlàvem a classe de la ràbia continguda hem parlat de què es manifesta en l’expressió facial i corporal. Així avui la meva aportació seran imatges que crec que reflecteixen molt bé les emocions que s’estan sentint en cada moment i com una mirada pot dir-ho tot. Hi ha un grup de hip hop que canta: “una mirada no dice nada... y al mismo tiempo lo dice todo”. Avui les meves emocions reflectides en expressions! 

Les url d'on he extret les imatges són: 

http://www.flickr.com/photos/jferrer/539556332/

http://www.flickr.com/photos/87832692@N00/263562337/

http://www.flickr.com/photos/vinothchandar/4904116886/

http://www.flickr.com/photos/mindaugasdanys/3766009204/

http://www.flickr.com/photos/paleobibliomaniac/3368899079/

Activitat 2 - Primera part (16 / 02 / 2012)

Quines són per a mi les emocions primàries?

En aquesta sessió jo distingiria tres fases:

Primera: de manera individual he posat les emocions que jo pensava que corresponien a les primàries: alegria, por, tristesa i sorpresa. D’aquí la sorpresa ha estat la que no formava part del grup ja que segons hem comentat, aquesta té un efecte de reacció a altre estímul i per tant, ja no és bàsica. Tot i així l’hem deixada en interrogant suposo que perquè el pròxim dia continuarem aprofundint sobre aquesta. Pensant sobre la sorpresa, m’he adonat que aquesta pot sorgir com a reacció a un aconteixement positiu o negatiu, és a dir, si a tu et diuen que has suspès un examen pel que havies estudiat molt aquesta serà una sorpresa per a tu  perquè no esperaves suspendre i, en aquest cas la sorpresa no estarà relacionada amb el sentiment d’alegria al qual jo li atribuïa un lligam.

Segona: un cop cadascun de nosaltres tenia les emocions que per a ell eren primàries les hem posat en comú en grups de quatre per tal de seleccionar aquelles que es repetissin o les que algun membre pensés que era important posar-la. Aquí hem afegit la motivació i l’empatia perquè la primera hem dit que seria l’empenta que t’ajuda a seguir però reflexionant amb el gran grup hem après que aquesta és  una actitud provocada per diferents factors és a dir que l’aconseguim en base a accions i, per tant, ja no era una emoció. Pel que fa a l’empatia també creiem que per a poder sobreviure en l’espècie era necessari saber posar-se en el lloc de l’altre però aquesta també és una actitud que té a veure amb les habilitats personals. Per últim hem afegit l’amor.

Tercera: en aquesta fase hem fet una posta en comú i cada grup ha dit les emocions que tenia. Mitjançant el debat el professor ens ha dit quines eren les emocions primàries i hem anat llevant les altres com ja he anat explicant abans.

Aquesta manera de treballar és molt eficaç ja que al principi et fa fer una reflexió sobre els teus pensaments de manera individual i després les teves idees han de formar part d’un grup i això t’obliga a saber defendre les teves idees amb explicacions coherents així com escoltar a la resta de companys per tal de canviar-les si és necessari. És a dir,  són una sèrie de passes que et fan passar del treball autònom al compartit (principi socioconstructivista) i per tant ja veig com en aquesta assignatura si que partim dels coneixements previs dels que tant parlem però que poques vegades es posen en pràctica.

A més, tot això el fem en base del que nosaltres creiem i al final és el gran grup amb l’ajuda del professor el que ens dóna les pistes per arribar a les resposta de la pregunta inicial. Per tant, crec que estem fent el que pretenem amb els infants, que es plantegin dubtes, hipòtesis, rescatar les preguntes inicials perquè com deia Jose Maria Esteve: “No tiene sentido dar respuestas a aquellos que no se han planteado la pregunta”.

Al final, les emocions que són primàries i l’explicació que jo he estret de cadascuna seria:

Alegria: sentir-te bé, camí per aconseguir la felicitat (sentiment), sentiment de satisfacció, plenitud...

Tristesa: seria una emoció contrària a l’alegria però crec que depenen l’una de l’altra ja que si no existís la tristesa tampoc existiria l’alegria. Per tant, la tristesa apareix quan tenim una mancança en qualque cosa.

Por: t’ajuda a avançar però té dues vessants una autoprotectora que és la que convé tenir i una altra que  no et deixa fer. Seguint l’exemple dels infants petits hem parlat sobre com aquests no tenen  por a les coses fins que no les han viscudes. M’he enrecordat sobre una situació que em va passar fa  una setmana amb un cosí meu que tota l’estona anava cap a l’esglaó i es llançava és a dir, no tenia por del que passaria si no l’agafaven que seria caure de boca i fer-se bastant mal. Jo crec que la por és necessària per sobreviure però una por preventiva no inhibidora.

Ira/ràbia: tots en algun moment tenim aquesta emoció que seria una mica contradictòria a l’amor però tan necessària d’expressar com aquest darrer. Per tant, no hem de fer que la gent es contingui aquesta emoció perquè crec que al final aquesta forma un cúmul i acaba sortit de manera molt negativa.

Amor: aquesta és l’emoció mare perquè si ho pensem pot donar lloc a totes les altres. Quan parlem d’amor no hem de parlar només d’enamorament perquè aquest és una de les seves expressions.

De totes aquestes emocions hem fet una pinzellada sobretot a partir del que nosaltres pensàvem però la propera sessió reforçarem les nostres idees amb fonamentacions de diferents autors. Avui jo no tenia massa clar el que era una emoció però poc a poc amb les aportacions que fa el professor i els meus companys vaig construint un significat que avui comença així: les emocions s’aprenen, són puntuals i depenen del context, de la situació. A més totes elles et fan sentir-te viu i les seves expressions varien, és a dir, a tots els llocs del món existeixen aquestes emocions però la manera que tenim d’expressar-les canvia. A més en la seva expressió influeix el viscut, el no viscut i les interpretacions que nosaltres fem. Al llarg del semestre aniré completant i modificant el significat d’emoció amb l’ajuda de la resta. 

He fet un recopilatori de cançons que m'agraden molt de disney relacionades amb les emocions primàries. No vol dir que la cançó tracti d'una emoció concreta és el que a mi em transmet: són les meves emocions traslladades a cançons!

Presentació personal (14-2-2012)

Bon dia! El meu nom és Úrsula i vaig néixer a Eivissa. Tinc 20 anys i faig gimnàstica esportiva des de fa uns 11 anys. M’agrada molt fer esport, sobretot quan estic a casa estressada és una forma de desconnectar del món. Vaig estudiar el batxiller de Ciències de la Salut perquè no sabia si estudiar educació o pediatria; és a dir, jo volia treballar amb infants però no sabia en quin àmbit.

Ara ja fa dos anys que estic a Educació Infantil i per a mi està sent una experiència molt enriquidora en tots els àmbits. Fins i tot, crec que qualsevol hauria d’estudiar aquesta carrera per formar-se com a persona ja que constantment aprens lliçons de valors que t’ajuden a millorar com a persona, o al menys això és el que m’ha passat a mi fins ara. Un dels motius pels quals vaig decantar-me per aquesta carrera va ser el fet de treballar al gimnàs on faig gimnàstica amb nenes petites, se que no és el mateix una classe d’esport que un aula però l’experiència em va agradar tant que vaig decidir que era això el que faria. A més, m’agradaria viatjar anar a altres llocs ja que hem vist unes escoles que fan una feina increïble i que vull conèixer; algunes escoles a les que m’agradaria anar són el Martinet, Pamplona o alguna escola del Nord d’Italia. Crec que el fet de veure maneres de treballar de diferents centres et fa adquirir molts coneixements i veure diferents metodologies que podré aplicar posteriorment segons quina sigui la situació i segons els que consideri més adients.


A nivell laboral no he treballat mai en l'àmbit de l'educació infantil. Quan tenia quinze anys vaig treballar donant repàs a una noia de la meva classe amb tres assignatures que li havien quedat penjades. Dels 16 als 18 anys vaig treballar els estius de cambrera i als dinou anys em vaig prendre un “año sabático” perquè estava una mica estressada de la selectivitat i del batxiller. Aquest any vaig treballar de recepcionista i de auxiliar d’infermera a una clínica dermatològica durant quasi tot l’any però el vaig haver de deixar perquè ja començava els meus estudis d’educació infantil. També vaig estar treballant al gimnàs on jo faig gimnàstica com a entrenadora d’un grup de nenes de 6 a 10 anys. L’any passat vaig tornar en l’estiu a treballar de cambrera i, aquest any tornaré al mateix lloc. Aquest és el meu recorregut a nivell professional i esper poder incloure el treball com a docent! 

Centrant-me en aquesta assignatura, avui només hem anat tres persones però la veritat és que m’he trobat molt bé, és a dir, hi ha vegades que arribem a una nova assignatura i ja des del començament ens sentim com una mica atabalats pensant en tot el que hem de fer. Però, en canvi, aquesta assignatura, no se si pel fet de ser tan poquets, no ens ha transmès aquesta sensació d’angoixa sinó tot al contrari hem sortit de classe amb ganes de veure com treballarem el tema de les emocions, un tema que crec que encara que tots sabem la importància que té en el desenvolupament dels infants, continua sent un “tema tabú” dins els centres d’educació. Per això, el meu objectiu principal en aquesta assignatura serà conèixer una mica més sobre el tema per saber aplicar-lo en la meva vida professional i personal. 

També hem parlat de quin sentiment ens provocava aquesta nova matèria i jo, la veritat no sentia cap emoció concreta. Jo quasi sempre estic contenta, m’agrada molt riure i xerrar i excepte el primer semestre del primer any, degut a què estava molt nerviosa perquè començava una nova experiència, els següents semestres els he començat amb ganes d’aprendre coses noves. El que passa, és que crec que dins meu hi ha una mena de desil·lusió enfront moltes assignatures ja que les he començat amb molta alegria pels plantejaments que feien els mestres del que anàvem a donar i de com ho faríem i després ens han enfonsat una mica perquè acabaven fent justament el contrari del que deien. Tot i així, esper que profunditzem en aquest tema i sorprendre’m de manera grata.

També, vull dir que veig molt positiu el fet d’haver de plasmar els nostres pensaments i idees en el blog perquè a més de fer-te pensar molt sobre les teves paraules, és una manera de deixar constància dels nostres coneixements. Quan passi el temps, és molt possible que retorni  a totes les entrades que he anat posant i m’adoni de què he canviat d’opinió o em faci tornar a pensar sobre aspectes que tal vegada hauré oblidat. Crec que el poder retornar sobre el teu pensament t’enriqueix i a més estem documentant tot el nostre procés d’aprenentatge que és el que després haurem de fer amb el dels infants.

En definitiva, esper aprendre a tractar el tema de les emocions i els sentiments i així també podré treballar-lo amb mi mateixa ja que soc una persona que no expressa el que sent, per a mi, com ha dit n’Iñaki “la procesión va por dentro”. 

Avui, per completar la meva presentació personal vull posar un vídeo que és la primera aproximació que he tingut al llarg de la carrera sobre el tractament de les emocions dels infants dins una classe i vull compartir-lo amb vosaltres. És un exemple que em motiva per començar aquesta assignatura amb força i ànim. 

Aquest és un petit fragment, deixo l'enllaç per a qui vulgui veure'l senser, no té desperdici! 

Pensant en els altres

"No ensenyo només conceptes. Ensenyo als nens a crear lligams forts entre ells, i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat i en compartir-la a través d'un diari personal. Quan els companys escolten un altre company, viuen per sempre en el seu cor, els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor"

Noburou Kaetsy