Activitats 3 i 4 (28 / 02 / 2012)

Activitat 3

El treball que teníem per fer a casa era fer una definició d’emoció a partir dels diferents punts que havíem tractat. La que vaig fer jo ja la vaig publicar a l’anterior entrada i avui el que hem fet és intentar extreure una comú en grups de tres persones. Com sempre aniré pas per pas per veure tot el procés pel que hem passat perquè crec que posar directament la definició a la que hem arribat finalment no té cap sentit i no es veuria reflectit l’aprenentatge i les reflexions per les quals anem passant. Nosaltres l’hem definida com un estat expressat de manera puntual i intensa que es produeix com a reacció a estímuls externs, interns, reals o imaginaris provocant canvis físics i anímics. Aquests estats universals necessiten un mitjà d’expressió que ajudi a integrar-los i regular-los amb el fi de trobar un equilibri personal.

Després, una vegada hem fet la posta en comú amb els altres grups hem arribat a aquest esquema: 

He passat l’esquema de la pissarra a un Word per tal que es vegi amb més claretat.
ESQUEMA EMOCIÓ FET A CLASSE

A partir d’aquesta posada en comú la definició que hem extret ha estat que és un estat provocat per una reacció intensa i puntual a  uns estímuls que poden ser externs o interns, reals o imaginaris provocant canvis somàtics. Altres aspectes a tenir en compte pel que fa a les emocions són:

-          Nosaltres com a mestres hem d’ajudar als alumnes a identificar-les, integrar-les i regular-les.

-          En funció de la intensitat de l’emoció els canvis somàtics són diferents.

Activitat 4

La següent activitat ha estat treballar sobre la lectura Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia de Silvia Palou. De la lectura havíem de triar un màxim de tres estratègies per a cada emoció i com abans primer l'hem fet en grups de tres i després el debat s’ha traspassat al gran grup. Les que jo he marcades com a principals finalment han estat:

AFECTE: “Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura forma y color” (Silvia Palou, 2004, 114). Aquesta crec que és la més genèrica i que, per tant, engloba a la resta.

“Si te sientes amado, puedes amarte a ti mismo” (Silvia Palou, 2004, 114). Aquesta, en principi, no l’havia escogit tot al contrari no hem pareixia gens adient. Però gràcies a les explicacions dels meus companys he entès que si ho mires des del prisma infantil és veritat que els infants necessiten un patró relacional perquè ells aprenen per imitació; és a dir, si l’infant no viu un procés real de vincle afectiu amb els éssers estimats no podrà expressar-ho i amar els altres. Això es podria relacionar amb la idea que totes les emocions han de ser identificades, integrades i expressades. Per tant, si l’infant no es sent estimat no identifica aquesta emoció i, d’aquesta manera no pot integrar-la per després expressar-la (amar els altres i a ell mateix).

POR: “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos” (Silvia Palou, 2004, 117).

“Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el más valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder” (Silvia Palou, 2004, 117).

En ambdues frases parla de valents i covards. Aquesta terminologia no ha agradat a alguns companys però jo crec que és  una manera molt clara d’arribar als infants en el seu llenguatge. D’aquí es pot extreure que el valent és el que tenint por avança; a  més a la segona frase li dóna la volta al terme valent/covard ja que diu que el covard és el que amaga la por, referint-se al que de manera comú, a la nostra societat, considerem el valent. Per tant, en ambdues frases es remarca la importància de tenir por i reflexionar i pensar sobre aquest per poder avançar.

RÀBIA: “Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos” (Silvia Palou, 2004, 119). Aquesta ha estat també una mica criticada pel fet que no sempre una expressió de ràbia ha d’anar seguida d’un perdó però jo crec que és molt important la idea que dóna de donar un temps perquè els infants prenguin consciència perquè moltes vegades els obliguem a donar-se un petó i demanar-se perdó quan en realitat el que estem fent és provocar una situació forçosa que els infants encara no estan preparats per dur a terme.

Parlant de la ràbia i el perdó hem derivat la conversació a l’ús dels càstigs que és una manera que avui s’utilitza molt com a “solució” (poso la paraula entre cometes perquè crec que no és una solució) a les expressions de ràbia dels infants. La meva opinió sobre l’eficàcia dels càstigs es reflecteix en aquesta frase:

“Esa estrategia que se basa en vigilancia, en amenazas y en castigos mantiene sin respuesta la cuestión esencial: cuando no tengan esa vigilancia, esas amenazas y esos castigos, ¿se portarán bien porque han aprendido a respetarse, a reconocer la dignidad del otro y a garantizar el ejercicio de sus derechos?” (Santos, Miguel A., 2009, 41).

L’altra frase de la ràbia que he agafat ha estat: “Acogerle corporalmente si no se le pasa solo, aunque de entrada no lo quiera” (Silvia Palou, 2004, 119). Aquesta tampoc l’havia agafat des d’un principi però es veritat que socialment quan una persona té ràbia agafa sol distanciar-se per, és a dir, hem aprés a portar la ràbia de manera individual i crec que és molt positiu aprendre des de petits a acollir les nostres emocions juntament amb els altres, que ens facin de suport.

TRISTOR: “Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo” (Silvia Palou, 2004, 124). Tornem a concretar en la importància d’expressió de les emocions, de no reprimir-les, ja que jo crec que el primer pas per solucionar algun aspecte de la teva vida és acceptar que ha passat, que està present i que necessita del nostre temps per poder continuar endavant.  

“La pérdida de un ser querido nos hace valorar todo lo que tenemos y pensar en las alegrías que aquella persona nos había aportado” (Silvia Palou, 2004, 124). A partir d’aquest fragment ha sorgit una reflexió sobre com al llarg de la vida aprenem a valorar més les coses quan agafem distància d’elles. Això m’ha recordat a un fragment d’una cançó que diu: “uno no aprecia las cosas, hasta que no las tiene...”. Crec que és un aprenentatge que tots hem de fer, el valorar el present. Pensar en la sort que tenim d’estar al món i de tenir gent que ens importa al nostre costat i que quan no estiguin hi haurà d’altres que també ens aportaran molt.


Avui he decidit posar un article. Posem una mica de fonamentació a les nostres reflexions!

Article

Vaig trobar aquest article visitant diversos enllaços de la pàgina http://www.xtec.es/ i he decidit posar-lo perquè a més de parlar de la importància de tractar les emocions a l’àmbit escolar, també tracta el tema que hem estat treballant a classe sobre la definició d’emoció i sentiment. És un article molt breu que exposa de manera clara i amb fonamentació teòrica la importància de l’àmbit emocional a l’escola. A més és bastant concret en els aspectes que cal treballar i molts dels ítems que proposa són els que anem parlant a classe com són l’empatia, la motivació o la resolució de conflictes.

M’agrada molt la reflexió que fa sobre la queixa de molts de docents sobre la falta de motivació en els infants. En relació a la falta de motivació i els problemes de conducta, com hem anat dient al llarg de les classes destaca la importància d’expressar les emocions per poder controlar-les. També puntualitza que no es tracta de treballar les emocions de manera puntual sinó d’incorporar-les al currículum per integrar-les a la vida d’aula. Us convido a llegir-lo! 

BIBLIOGRAFIA

SANTOS, MIGUEL A. (2009). ¡Razonar, no; razonar, no! Revista Cuadernos de Pedagogía. N° 396 Monográfico. N° identificador 396.006.

PALOU VICENS, SILVIA (2004). Sentir y crecer. El crecimiento emocinal en la infancia. Emociones primarias y su alquimia (111-126). Barcelona: Graó. 


COLLELL, J., ESCUDÉ, C. (2003). L´educació emocional. Traç, Revista dels mestres de laGarrotxa, any XIX, num. 37, pp. 8-10.