Quines són per a mi les emocions primàries?
En aquesta sessió jo distingiria tres fases:
Primera: de manera individual he posat les emocions que jo pensava que corresponien a les primàries: alegria, por, tristesa i sorpresa. D’aquí la sorpresa ha estat la que no formava part del grup ja que segons hem comentat, aquesta té un efecte de reacció a altre estímul i per tant, ja no és bàsica. Tot i així l’hem deixada en interrogant suposo que perquè el pròxim dia continuarem aprofundint sobre aquesta. Pensant sobre la sorpresa, m’he adonat que aquesta pot sorgir com a reacció a un aconteixement positiu o negatiu, és a dir, si a tu et diuen que has suspès un examen pel que havies estudiat molt aquesta serà una sorpresa per a tu perquè no esperaves suspendre i, en aquest cas la sorpresa no estarà relacionada amb el sentiment d’alegria al qual jo li atribuïa un lligam.
Segona: un cop cadascun de nosaltres tenia les emocions que per a ell eren primàries les hem posat en comú en grups de quatre per tal de seleccionar aquelles que es repetissin o les que algun membre pensés que era important posar-la. Aquí hem afegit la motivació i l’empatia perquè la primera hem dit que seria l’empenta que t’ajuda a seguir però reflexionant amb el gran grup hem après que aquesta és una actitud provocada per diferents factors és a dir que l’aconseguim en base a accions i, per tant, ja no era una emoció. Pel que fa a l’empatia també creiem que per a poder sobreviure en l’espècie era necessari saber posar-se en el lloc de l’altre però aquesta també és una actitud que té a veure amb les habilitats personals. Per últim hem afegit l’amor.
Tercera: en aquesta fase hem fet una posta en comú i cada grup ha dit les emocions que tenia. Mitjançant el debat el professor ens ha dit quines eren les emocions primàries i hem anat llevant les altres com ja he anat explicant abans.
Aquesta manera de treballar és molt eficaç ja que al principi et fa fer una reflexió sobre els teus pensaments de manera individual i després les teves idees han de formar part d’un grup i això t’obliga a saber defendre les teves idees amb explicacions coherents així com escoltar a la resta de companys per tal de canviar-les si és necessari. És a dir, són una sèrie de passes que et fan passar del treball autònom al compartit (principi socioconstructivista) i per tant ja veig com en aquesta assignatura si que partim dels coneixements previs dels que tant parlem però que poques vegades es posen en pràctica.
A més, tot això el fem en base del que nosaltres creiem i al final és el gran grup amb l’ajuda del professor el que ens dóna les pistes per arribar a les resposta de la pregunta inicial. Per tant, crec que estem fent el que pretenem amb els infants, que es plantegin dubtes, hipòtesis, rescatar les preguntes inicials perquè com deia Jose Maria Esteve: “No tiene sentido dar respuestas a aquellos que no se han planteado la pregunta”.
Al final, les emocions que són primàries i l’explicació que jo he estret de cadascuna seria:
Alegria: sentir-te bé, camí per aconseguir la felicitat (sentiment), sentiment de satisfacció, plenitud...
Tristesa: seria una emoció contrària a l’alegria però crec que depenen l’una de l’altra ja que si no existís la tristesa tampoc existiria l’alegria. Per tant, la tristesa apareix quan tenim una mancança en qualque cosa.
Por: t’ajuda a avançar però té dues vessants una autoprotectora que és la que convé tenir i una altra que no et deixa fer. Seguint l’exemple dels infants petits hem parlat sobre com aquests no tenen por a les coses fins que no les han viscudes. M’he enrecordat sobre una situació que em va passar fa una setmana amb un cosí meu que tota l’estona anava cap a l’esglaó i es llançava és a dir, no tenia por del que passaria si no l’agafaven que seria caure de boca i fer-se bastant mal. Jo crec que la por és necessària per sobreviure però una por preventiva no inhibidora.
Ira/ràbia: tots en algun moment tenim aquesta emoció que seria una mica contradictòria a l’amor però tan necessària d’expressar com aquest darrer. Per tant, no hem de fer que la gent es contingui aquesta emoció perquè crec que al final aquesta forma un cúmul i acaba sortit de manera molt negativa.
Amor: aquesta és l’emoció mare perquè si ho pensem pot donar lloc a totes les altres. Quan parlem d’amor no hem de parlar només d’enamorament perquè aquest és una de les seves expressions.
De totes aquestes emocions hem fet una pinzellada sobretot a partir del que nosaltres pensàvem però la propera sessió reforçarem les nostres idees amb fonamentacions de diferents autors. Avui jo no tenia massa clar el que era una emoció però poc a poc amb les aportacions que fa el professor i els meus companys vaig construint un significat que avui comença així: les emocions s’aprenen, són puntuals i depenen del context, de la situació. A més totes elles et fan sentir-te viu i les seves expressions varien, és a dir, a tots els llocs del món existeixen aquestes emocions però la manera que tenim d’expressar-les canvia. A més en la seva expressió influeix el viscut, el no viscut i les interpretacions que nosaltres fem. Al llarg del semestre aniré completant i modificant el significat d’emoció amb l’ajuda de la resta.
He fet un recopilatori de cançons que m'agraden molt de disney relacionades amb les emocions primàries. No vol dir que la cançó tracti d'una emoció concreta és el que a mi em transmet: són les meves emocions traslladades a cançons!
0 comentarios:
Publicar un comentario