Bon dia! El meu nom és Úrsula i vaig néixer a Eivissa. Tinc 20 anys i faig gimnàstica esportiva des de fa uns 11 anys. M’agrada molt fer esport, sobretot quan estic a casa estressada és una forma de desconnectar del món. Vaig estudiar el batxiller de Ciències de la Salut perquè no sabia si estudiar educació o pediatria; és a dir, jo volia treballar amb infants però no sabia en quin àmbit.
Ara ja fa dos anys que estic a Educació Infantil i per a mi està sent una experiència molt enriquidora en tots els àmbits. Fins i tot, crec que qualsevol hauria d’estudiar aquesta carrera per formar-se com a persona ja que constantment aprens lliçons de valors que t’ajuden a millorar com a persona, o al menys això és el que m’ha passat a mi fins ara. Un dels motius pels quals vaig decantar-me per aquesta carrera va ser el fet de treballar al gimnàs on faig gimnàstica amb nenes petites, se que no és el mateix una classe d’esport que un aula però l’experiència em va agradar tant que vaig decidir que era això el que faria. A més, m’agradaria viatjar anar a altres llocs ja que hem vist unes escoles que fan una feina increïble i que vull conèixer; algunes escoles a les que m’agradaria anar són el Martinet, Pamplona o alguna escola del Nord d’Italia. Crec que el fet de veure maneres de treballar de diferents centres et fa adquirir molts coneixements i veure diferents metodologies que podré aplicar posteriorment segons quina sigui la situació i segons els que consideri més adients.
A nivell laboral no he treballat mai en l'àmbit de l'educació infantil. Quan tenia quinze anys vaig treballar donant repàs a una noia de la meva classe amb tres assignatures que li havien quedat penjades. Dels 16 als 18 anys vaig treballar els estius de cambrera i als dinou anys em vaig prendre un “año sabático” perquè estava una mica estressada de la selectivitat i del batxiller. Aquest any vaig treballar de recepcionista i de auxiliar d’infermera a una clínica dermatològica durant quasi tot l’any però el vaig haver de deixar perquè ja començava els meus estudis d’educació infantil. També vaig estar treballant al gimnàs on jo faig gimnàstica com a entrenadora d’un grup de nenes de 6 a 10 anys. L’any passat vaig tornar en l’estiu a treballar de cambrera i, aquest any tornaré al mateix lloc. Aquest és el meu recorregut a nivell professional i esper poder incloure el treball com a docent!
A nivell laboral no he treballat mai en l'àmbit de l'educació infantil. Quan tenia quinze anys vaig treballar donant repàs a una noia de la meva classe amb tres assignatures que li havien quedat penjades. Dels 16 als 18 anys vaig treballar els estius de cambrera i als dinou anys em vaig prendre un “año sabático” perquè estava una mica estressada de la selectivitat i del batxiller. Aquest any vaig treballar de recepcionista i de auxiliar d’infermera a una clínica dermatològica durant quasi tot l’any però el vaig haver de deixar perquè ja començava els meus estudis d’educació infantil. També vaig estar treballant al gimnàs on jo faig gimnàstica com a entrenadora d’un grup de nenes de 6 a 10 anys. L’any passat vaig tornar en l’estiu a treballar de cambrera i, aquest any tornaré al mateix lloc. Aquest és el meu recorregut a nivell professional i esper poder incloure el treball com a docent!
Centrant-me en aquesta assignatura, avui només hem anat tres persones però la veritat és que m’he trobat molt bé, és a dir, hi ha vegades que arribem a una nova assignatura i ja des del començament ens sentim com una mica atabalats pensant en tot el que hem de fer. Però, en canvi, aquesta assignatura, no se si pel fet de ser tan poquets, no ens ha transmès aquesta sensació d’angoixa sinó tot al contrari hem sortit de classe amb ganes de veure com treballarem el tema de les emocions, un tema que crec que encara que tots sabem la importància que té en el desenvolupament dels infants, continua sent un “tema tabú” dins els centres d’educació. Per això, el meu objectiu principal en aquesta assignatura serà conèixer una mica més sobre el tema per saber aplicar-lo en la meva vida professional i personal.
També hem parlat de quin sentiment ens provocava aquesta nova matèria i jo, la veritat no sentia cap emoció concreta. Jo quasi sempre estic contenta, m’agrada molt riure i xerrar i excepte el primer semestre del primer any, degut a què estava molt nerviosa perquè començava una nova experiència, els següents semestres els he començat amb ganes d’aprendre coses noves. El que passa, és que crec que dins meu hi ha una mena de desil·lusió enfront moltes assignatures ja que les he començat amb molta alegria pels plantejaments que feien els mestres del que anàvem a donar i de com ho faríem i després ens han enfonsat una mica perquè acabaven fent justament el contrari del que deien. Tot i així, esper que profunditzem en aquest tema i sorprendre’m de manera grata.
També, vull dir que veig molt positiu el fet d’haver de plasmar els nostres pensaments i idees en el blog perquè a més de fer-te pensar molt sobre les teves paraules, és una manera de deixar constància dels nostres coneixements. Quan passi el temps, és molt possible que retorni a totes les entrades que he anat posant i m’adoni de què he canviat d’opinió o em faci tornar a pensar sobre aspectes que tal vegada hauré oblidat. Crec que el poder retornar sobre el teu pensament t’enriqueix i a més estem documentant tot el nostre procés d’aprenentatge que és el que després haurem de fer amb el dels infants.
En definitiva, esper aprendre a tractar el tema de les emocions i els sentiments i així també podré treballar-lo amb mi mateixa ja que soc una persona que no expressa el que sent, per a mi, com ha dit n’Iñaki “la procesión va por dentro”.
Avui, per completar la meva presentació personal vull posar un vídeo que és la primera aproximació que he tingut al llarg de la carrera sobre el tractament de les emocions dels infants dins una classe i vull compartir-lo amb vosaltres. És un exemple que em motiva per començar aquesta assignatura amb força i ànim.
Aquest és un petit fragment, deixo l'enllaç per a qui vulgui veure'l senser, no té desperdici!
"No ensenyo només conceptes. Ensenyo als nens a crear lligams forts entre ells, i el primer pas consisteix en reconèixer la seva vulnerabilitat i en compartir-la a través d'un diari personal. Quan els companys escolten un altre company, viuen per sempre en el seu cor, els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor"
Noburou Kaetsy
0 comentarios:
Publicar un comentario