Avui hem continuat amb el tema del darrer dia, les emocions primàries. Hem reforçat les idees que vàrem presentar en grup amb un resum sobre el tema extret del capítol Emociones primarias y su alquimia de Silvia Palou. Tot i que avui hem partit d’informacions donades hem anat reflexionant en grup sobre les diferents idees que teníem sobre les emocions. Gràcies a això t’adones que és molt més ric el fet de tenir dubtes, anar debatent que no arribar a una certesa.
Els aspectes que més m’han cridat l’atenció perquè els he viscut com a nous respecte de l’altre dia han estat:
Pel que fa a l’estima: una de les condicions bàsiques és l’establiment de vincles que avui en dia, segons el meu punt de vista, no s’està duguent a terme tal com s’hauria de fer. Crec que en edats més tempranes (educació infantil) si que es té més en compte el fet de treballar la creació de vincles entre els nens i entre aquests i els professors.
És cert, que quan els infants arriben a l’escola això suposa un canvi de àmbit i que per tant abans de deixar-se anar dels seus pares necessiten agafar-se a un altre lloc, en aquest cas l’escola. No obstant, això no vol dir que els infants de primària i secundària no necessitin fer aquest trànsit i establir vincles amb els adults que seran les seves figures de referència.
Això és el que crec que està passant, sobretot a secundària, ja que es tendeix a deixar de banda un temps per establir aquest contacte que et fa sentir a ple i per tant t’ajuda a aprendre. Hem parlat que això es produeix perquè els docents estan tan preocupats per preparar als infants i joves per a la següent etapa o curs que s’obliden de preparar-los per a la vida, és a dir, tornem a prioritzar la part cognitiva, de contingut acadèmic per sobre de l’àmbit emocional.
Pel que fa a la por: aquesta emoció, per a mi, és la que menys valor té a la nostra societat. Crec que ja des de petits estem transmetent als infants una certa vergonya pel fet de tenir por i, a més ho fem més amb els nois que amb les noies. Frases com ara: els homes no ploren, els nens són valents i no tenen por... i altres que moltes vegades dirigim als nens fan que es generi un clima masclista que tracta d’inhibir aquesta emoció per parts dels homes i que només considera normal que es produeixi en les dones.
La por és una emoció com totes les altres i TOTS tenim dret a expressar-la. La nostra tasca com a docents, de la mateixa forma que passa amb la resta d’emocions, és ajudar-los a controlar la manera que tenen d’expressar-les.
També ha sortit una reflexió per part d’un company que jo comparteixo i és que no és la por en sí mateixa la que et motiva sinó les ganes de superar-la, de trencar amb aquesta por; és a dir, l’esperit de treure un aprenentatge d’aquesta emoció. Jo moltes vegades noto dins meu la necessitat de sentir por, de treure l’adrenalina és com una manera de sentir dins teu sensacions que no sols sentir i això m’agrada (en certa mesura). Es podria dir que quan més gaudeixes amb la por és quan tu ets conscient de què la tens i provoques que aparegui per tal de reaccionar.
Pel que fa a la ràbia: L’altre dia no vàrem aprofundir gaire en aquesta emoció i crec que la forma més positiva de ser manifesta és de manera expressa, però controlada. És a dir hem d’aprendre a expressar-la per tal de poder utilitzar-la com a empenta per fer alguna cosa. Si no deixem als infants expressar la seva ràbia, no aprendran a expressar-la d’una forma que no sigui agressiva i faci malbé el seu entorn.
Moltes vegades quan els infants expressen la ràbia els fem demanar-se perdó i donar-se un petó però amb això no estem provocant actituds sinceres sinó que els estem imposant una conducta. Crec que el més coherent és deixar-los un temps i establir espais dins l’aula on els infants puguin resoldre la situació de ràbia que han tingut sense dependre d’un adult (sistema de mediació).
Per tant, crec que aquesta és l’emoció que més costa de treballar perquè en comptes de regular-la intentem desfer-nos d’ella, suposo per falta de coneixement ja que si sabem que és una emoció bàsica en comptes d’intentar anul·lar-la (esforç sense eficàcia) la treballarem a partir de les situacions que sorgeixin a l’aula.
Pel que fa a la tristor: aquesta és una emoció que si que vaig tenir clara des del primer dia i que per tant no em reiteraré. Només dir que de la mateixa manera que he comentat amb la por no hem de fer que els nens sentin vergonya quan s'expressa i la neguin ja que el plor és una resposta a aquesta que moltes vegades intentem que els infants amaguin (sobretot els nens).
Quan parlàvem a classe de la ràbia continguda hem parlat de què es manifesta en l’expressió facial i corporal. Així avui la meva aportació seran imatges que crec que reflecteixen molt bé les emocions que s’estan sentint en cada moment i com una mirada pot dir-ho tot. Hi ha un grup de hip hop que canta: “una mirada no dice nada... y al mismo tiempo lo dice todo”. Avui les meves emocions reflectides en expressions!
Les url d'on he extret les imatges són:
0 comentarios:
Publicar un comentario