Factors implicats en l'aprenentatge

Durant el tema 3 i 4 hem estat parlant dels factors psicològics implicats en l’aprenentatge. Durant aquesta reflexió aniré posant tots dos tipus de factors (intrapersonal i interpersonals) de manera lligada, ja que penso que tots dos estan en contínua interacció.

Pel que fa als intrapersonals, jo diferenciaria entre l’aspecte emocional de l’infant així com la disposició d’aquest per a l’aprenentatge.

L’aspecte emocional té a veure amb l’autoconcepte i l’autoestima del nen; si té un bon concepte de sí mateix i confia en les seves capacitats per aprendre, aprendrà millor. Aquí intervé un factor interpersonal com és la relació amb professors o companys. Si un infant rep missatges negatius per part d’aquests, acabarà no podent fer res. Per exemple, si li diuen sempre si tu això no pots fer-ho, deixa al teu company que tu no sabràs... el nen acaba per no fer-ho (“profecies d’autocumpliment”). Per tant, és molt important treballar l’equilibri personal de cada nen i evitar que l’autoconcepte negatiu de l’infant es confirmi i creï una autoestima negativa.

Per treballar l’autoconcepte hem de fer que els infants vagin prenent consciència de les seves limitacions i possibilitats a més de reflexionar molt, com ja he argumentat dalt, sobre allò que diem als infants.

Un professor, també  ha d’anar en compte de no donar caure en l’error de donar més ajuda als alumnes de qui s’espera més i, pel contrari, una ajuda de menor qualitat a l’alumne de qui es tenen expectatives baixes.

La disposició de l’alumne per aprendre és un altre factor important que està molt lligat a la motivació d’aquest. Segons la motivació d’aquest per aprendre tindrà un enfocament profund (té voluntad d’aprendre) o un enfocament superficial (només vol complir els mínims per aprovar).

L’enfocament profund aniria lligat a una motivació intrínseca, la motivació que dins teu fa que vulguis aprendre, veure que el que fas té  una utilitat. En canvi, l’enfocament superficial està relacionat amb la motivació extrínseca (que ve de fora), on l’únic interès que tens és treure una bona nota i la recompensa per fer-ho bé.

Les causes que fan que un nen tingui un tipus d’enfocament o un altre és l’interès en el contingut.  Aquest interès pot variar segons si:

-Coneix el sentit d’allò que està aprenent (la seva funcionalitat).

-Si disposa de temps, ja que si una activitat és molt complexa i no deixem suficient temps els infants es quedem amb uns aprenentatges superficials.

-L’ansietat és una inhibidora de l’aprenentatge; aquesta pot venir donada pel tipus d’avaluació que se li presenta (tornen a entrar en lloc factors interpersonals).

Per promoure un enfocament profund, un bon mestre hauria de:

-Veure quins són els coneixements previs dels infants per tal d’adequar-nos al seu nivell. Tot i que hem estudiat la importància de la memòria en el procés d’aprenentatge, la memorització mecànica no pot ser el procediment per a l’ampliació de coneixements previs sinó la memòria comprensiva ja que és aquesta la que permet que puguem aplicar els coneixements quan els necessitem (ser competents).

-Intentar que els alumnes entenguin la importància d’aprendre.

-Relacionar el nou contingut amb els coneixements previs de l’alumne. Hem de pensar en nosaltres mateixos per exemple quan aprenem un idioma ja que si no sabem dir bon dia en rus, difícilment podrem parlar sobre economia en aquest idioma.

Per finalitzar aquesta reflexió i com a conclusió, podríem dir que les característiques que hauria de tenir una activitat o un aprenentatge són:

-Conèixer el sentit/finalitat d’aquesta (veure el sentit que té allò que aprens).

-Que provoqui un repte: que no sigui ni massa fàcil (no motiva) ni massa difícil (desanima).

-Que enllaci amb els coneixements previs.

-Que sigui pràctica, útil i transferent (funcional). Ser capaç de transferir els aprenentatges a un context diferent.

En definitiva són una sèrie de pautes sobre els factors intra i interpersonals que afecten als aprenentatges dels infants, basats en les diferents teories que conformen el marc constructivista (autors que persegueixen un mateix repte: la construcció del coneixement).