Les activitats que he triat han estat...

Abans

Després

Tot i que hi ha moltes activitats amb ceres que m’han agradat he decidit triar aquesta per la sorpresa que em vaig portar en veure el resultat en color del que havia fet. No obstant tot i que és una activitat molt colorida i que penso que agradaria molts als infants petits també l’he triat perquè durant aquesta sessió em vaig sentir molt relaxada i còmoda. Això crec que va ser perquè és una activitat on no t’has de concentrar en treure un resultat ja determinat sinó que pots deixar volar la teva imaginació a la vegada que vas experimentant i fent provatures sobre els diferents peixos que et venen al cap.

El fet de ser un dibuix molt senzill també fa que no et sentis frustrat i, a més a mi el tema de la mar m’agrada molt i vaig gaudir inventant formes noves. Em va servir per veure com a partir d’una cosa tan senzilla com pot semblar dibuixar un peix podem fer servir moltíssimes formes i crear milers de peixos diferents.

A una escola el podríem fer servir però que els nens dibuixessin el que els semblés, d’aquesta manera trauríem molta informació de les seves preferències, interessos, maneres de fer...

Crec, que com hem vist a les fitxes que ens va donar na Carmen i a altres assignatures és aquesta una bona actitud d’un mestre, és a dir, donar lloc a la imaginació dels nens, no tancar les seves possibilitats donant prototips que per a ells no tenen cap sentit. Seria una contraposició a les fitxes, que imposen un resultat “correcte”, una manera de fer que dóna lloc a què el nen expressi mitjançant un paper, un llapis i unes ceres els seus gustos, el que ell percep del seu entorn.

He de dir que aquest dibuix tan creatiu no seria possible sense les ceres, ja que gràcies a que no són un material dur, la seva composició grassa fa que el material pugui quedar impregnat a la fulla. Per això és important que abans de començar una activitat parem atenció en els materials que utilitzarem, ja que hem de tenir en compte les qualitats dels materials així com el nivell maduratiu dels infants. 

Aquesta activitat ha estat una de les que més m’ha motivat. Com es veu no té molta cabuda en un aula d’educació Infantil però aquesta, l’he posada per la gran satisfacció amb jo mateixa que vaig sentir.

Amb el primer dibuix ja vaig pensar que no seria capaç de fer-ho, perquè no em caracteritzo pel meu art en el dibuix. Tot i així vaig començar a fer el dibuix tal i com ens havia dit na Carmen, amb el dibuix cap avall i sense girar-lo fins terminar. A mesura que avançava en l’activitat cada vegada veia menys el que estava fent com un dibuix, només estava concentrada en els dos espais que separaven les línees. 

Quan vaig acabar el dibuix no hem creia el que estava veient, jo sola no podia haver fet aquell dibuix, ja feia molt de temps que no gaudia copiant un dibuix. Després ens van presentar la imatge del cavall i vaig pensar que aquesta seria més difícil que l’anterior però estava equivocada, em va resultar més senzill que l’anterior!

Amb aquesta experiència m’he adonat que és molt més senzill dibuixar una cosa sense saber que és, només concentrant-te en les línees i els espais que separen. A més t’adones que les persones necessitem temps per concentrar-nos i moltes vegades és això el que manca a les escoles. Si la mestra ens hagués dit que això s’havia de fer ràpid per passar a una altra activitat, potser molts de nosaltres no l’haguéssim fet ni la meitat de bé i ens hauríem estressat.