Les intel·ligències múltiples d'en Gardner

A continuació faré una petita reflexió sobre els tipus d’intel·ligències que hi ha segons en Gardner, posant els exemples que he trobat a la vida real i afegint les estratègies que esmenta aquest llibre per afavorir les diferents intel·ligències.

La referència bibliogràfica del llibre que he fet servir és la següent:

PRIETO SÁNCHEZ, M.D i BALLESTER MARTÍNEZ, P. (2003, 2010). Las inteligencias múltiples: diferentes formas de enseñar y aprender. Madrid: Pirámide

Intel·ligència lingüística

http://farm5.staticflickr.com/4080/5414477900_90755f9548_m.jpg

Al darrer seminari d’Educació Inclusiva hem vist el vídeo “Pensant en els altres” on un professor treballa amb els seus alumnes les emocions. El seu objectiu és educar per ser feliç i això pensa que s’aconsegueix establint lligams entre els infants. Això de la felicitat pot semblar que només te a veure amb el fet de riure però si  ho pensem està íntimament lligat a aspectes acadèmics com la lecto-escritura. Per exemple, en el cas de una persona major que ja no pot moure’s gaire bé i que la major part del dia la passa asseguda a una cadira el fet de saber llegir i poder utilitzar aquesta competència per passar el temps segurament la farà molt més feliç que si no sabés.

Tot això està relacionat amb una de les intel·ligències d’en Gardner: la lingüística ja que per a ell aquesta es manifesta a través del llenguatge oral i escrit.

A més, també hem vist a estratègies educatives com els infants ja des de que neixen estableixen els seus vincles afectius gràcies a la capacitat innata de què disposen per relacionar-se amb el seu entorn mitjançant conductes com ara un somriure, plorar... Tot això és el primer apropament al nostre sistema lingüístic.

Penso que a l’escola aquesta és una intel·ligència que es pot treballar en qualsevol activitat ja que el llenguatge es pot utilitzar a qualsevol activitat per discutir, reflexionar, expressar el que sentim, però això, com tot s’ha de treballar. Un qüestionament al mètode per fitxes podria ser aquest: si el nen només a de seure fer el que li demanen i tornar a altra fitxa estem desenvolupant aquesta intel·ligència? No seria millor fer una activitat, com per exemple un racó i després fer que els infants ens expliquin allò que han fet? De quina manera estem treballant aspectes com respectar els torns de paraula, l’expressió i l’escolta?

Al llibre surten dues activitats (“el cuentacuentos” i “el reportero”) que serveixen per avaluar aquesta competència de manera contextualitzada i veiem com per exemple a partir de la invenció d’un conte es poden avaluar tots els aspectes propis del llenguatge sense recórrer a proves estandaritzades. Malgrat això penso que les taules que surten en els annexos de la  intel·ligència lingüística que són escales estimatives haurien d’estar complimentades amb altres registres o al manco dur una continuïtat per poder servir com a mètodes d’avaluació ja que tal vegada un dia un nen no mostra coherència al narrar els successos però potser altres dies si.

Intel·ligència naturalista

http://farm4.staticflickr.com/3235/3138887652_e00ba92207_m.jpg

Com diuen els autors cognitius, els nens coneixen el món a través de la seva observació activa. Ara és un dels punts bàsics de les escoles, ja que es pretén que tots els nens aprenguin fent, és a dir experimentant, tocant... Les persones vivim en societat i, per això hem d’aprendre a descobrir per nosaltres mateixos les relacions que s’estableixen a l’entorn.

Pot parèixer que això d’estudiar la reproducció, alimentació de plantes i animals és matèria exclusiva d’àrees com naturals, coneixement del medi... però no s’ha de veure des d’aquesta perspectiva. Els nens solen tenir molta curiositat per la vida dels animals i és molt útil portar a classe algun animal ja que a més d’ajudar-los a comprendre tots aquests processos que hem dit mitjançant l’observació directa és un element que dona sentiment de pertinença als nens.

Algunes de les orientacions que dóna el llibre per afavorir aquesta intel·ligència són fer col·leccions o utilitzar instruments com el microscopi. Aquestes dues coses es poden fer a partir dels interessos dels infants ja el fet de plantejar traure a classe objectes importants per a ells i fer que ells mateixos els classifiquin (segons la seva lògica) ja està fent que treballin les classificacions. A més el fet de tenir la classe ordenada, amb les coses ben classificades per caixes fa que els nens adquireixin aquest hàbit que també els ajuda. A una classe que vàrem visitar (quatre anys) els nens degut a l’hàbit que tenen de posar les coses al seu lloc, quan varem presentar els materials, a l’hora de replegar fiquen tots els pals a una caixa, els embuts a altra, els tubs, els pots... A més a aquestes edats hi ha molt d’interès pels insectes i en el cas d’aquesta classe pels “bichos bola” i tenen un ficat a un microscopi que els permet observar-lo.

Veiem com totes aquestes accions es poden portar a terme des que els infants són petits ja que per si mateixos ja tenen interès per explorar el món que els envolta i moltes vegades som els adults els que els privem d’això: deixa ja els bitxos aquests, no et fiquis pel camp que t’embrutes, tira aquesta planta que està bruta... Cada vegada que un nen està immers en una curiositat seva, li llevem la concentració perquè la centri en allò que nosaltres volem.

Intel·ligència visual espacial

http://farm4.staticflickr.com/3114/2790769476_13365908f2_m.jpg

A educació Infantil aquesta intel·ligència és molt utilitzada ja que, quasi sempre, els professors acompanyen les informacions que els hi donen amb les imatges de l’objecte. Aquesta intel·ligència penso que es desenvolupa de manera similar a com deia Bruner que els nens es representaven les coses: primer  necessita veure la imatge real, després ja se la poden representar mentalment, i finalment, ja pots representar mentalment aquella cosa sense recórrer a la seva imatge real.

El que hem d’anar amb compte és de no començar per la darrera fase ja que no li dones l’oportunitat al nen de substituir els símbols per l’objecte. Un altre exemple és els panells de documentació o els murals d’allò que fan,  ja que aquests acompanyen la imatge d’un text.

Les estratègies que ens suggereix per treballar aquesta intel·ligència són:

-          Els esquemes o mapes conceptuals. Sense oblidar que aquests haurien de ser fets pels propis alumnes ja que el fet que jo seleccioni una sèrie de paraules que són claus per a mi no significa que hagin de ser igualment importants per a altres. Aquest és un aspecte que no es treballa molt (sobretot a edats adultes) ja que els professors si et donen algun tipus de representació d’aquestes és feta per ell i no ajuden als nens a adquirir aquesta habilitat.

A infantil, aquests esquemes i mapes conceptuals es poden treballar fent una documentació final dels projectes que realitzem on els nens decideixin amb l’ajuda del professor les imatges que més identifiquin els seus projectes i els textos que poden posar. D’aquesta manera els infants tenen un suport visual al qual poden recórrer quan vulguin.

-          Altra estratègia molt utilitzada a secundària és subratllar la informació amb colors diferents (el més important en taronja, els noms d’autors en verd...).

Aquesta intel·ligència fa que siguem millors a l’hora: d’observar, representar, imaginar..., aspectes bàsics per començar a treballar des de petits.

Intel·ligència corporal /cinestésica

http://farm3.staticflickr.com/2654/3743549151_a4c7f8b49f_m.jpg

Utilitzem el cos per expressar-nos i per descobrir el nostre entorn. Com ja havia dit a l’apartat anterior Bruner ja ens deia que el primer pas per representar que tenen els nens és experimentar i manipular l’objecte que es vol aprendre per adquirir la informació.

Moltes vegades, sobretot en les etapes superiors de l’educació es deixa de banda el cos per dedicar-se exclusivament als processos cognitius. Ara ja es té més consciència sobre la importància de el contacte real (activitat física) en relació a l’atenció i a la memòria ja que un nen que té interès per alguna cosa la manipula centrant la seva atenció i això afavoreix a portar aquesta experiència a la memòria a llarg termini.

És evident, que estar asseguts a una cadira escoltant el que diu el professor, no afavoreix gens a aquest tipus d’intel·ligència ja que els infants aprenen FENT.

Hi ha una de les estratègies que ofereix per millorar aquesta intel·ligència que és l’intercanvi de posicions un exemple que utilitzava un professor meu era que el nen que estava parlant havia de sortir a la pissarra i fer de professor, intentant donar la classe mentre la resta parlava, em record que era una manera molt eficaç de posar-nos al seu lloc. 

Els diferents professionals que tenen desenvolupada aquesta intel·ligència són els ballarins, actors, esportistes o inventor. Tot i que pot semblar que aquestes habilitats només es poden desenvolupar a música i psico també es pot fer que els nens quan estem estudiant les cultures (un tema molt treballat ara per l’augment de la immigració) facin menjars típics, representin costums, es vesteixin...

Intel·ligència musical

http://farm5.staticflickr.com/4124/4997853213_9172453f6f_m.jpg

Si volem que els infants siguin sensibles al so i tinguin les habilitats per apreciar, discriminar, transformar i expressar les formes musicals hem de treballar-ho des de Infantil.

No hem de traslladar aquesta intel·ligència a l’àrea de música ni dedicar-li dos moments puntuals a l’any, cantem la cançó del Nadal i ja hem treballat aquesta capacitat musical.

Hem de fer que la música esdevingui una part important del procés educatiu ja que aquesta crea un clima molt càlid i acollidor. A una de les escoles que hem anat cada matí a l’assemblea  utilitzen una cançó per donar-se el bon dia i una altra per parlar del temps. A més quan no saben quin dia de la setmana és també canten acompanyant de gestos els dies de la setmana, i això fa que els nens es recordin.

Però hem d’ensenyar estils de música diferents perquè els nens puguin desenvolupar el seu gust i l’apreciació musical. També considero important incloure a la classe les cançons populars dels nens ja que és una part de la seva identitat i a més de treballar les seves tradicions els fa sentir-se acollits.

A més, el fet de treballar els ritmes i els sons experimentant amb el propi cos fa que els nens aprenguin a conèixer el propi cos i els dels altres, un aspecte a treballar dins el currículum; a més d’ajudar a expressar les seves emocions a través del cos i la veu.

Hem de saber els moments adequats per fer ús d’aquesta ja que si la posem mentre els nens fan activitats que requereixen concentració i a un volum elevat poden estar llevant-los la concentració en la tasca.

Intel·ligència lògic – matemàtica




 
http://farm1.staticflickr.com/185/395114688_fafce0ba06_m.jpg

Les matemàtiques han estat una de les àrees més problemàtiques a l’aula. Molts d’infants tenen fracàs en aquesta matèria i jo crec que és per la manera d’explicar-les que tenim. Parlem d’interrelacionar continguts però donem formuletes que no entenem ni nosaltres, els nens les apliquen sense saber perquè serveixen i, per tant, mai arriben a ser una competència per a ells ja que a altres contextos no sabrien perquè fer-les servir. Les matemàtiques han estat una de les àrees que menys ha sabut globalitzar els continguts amb altres aspectes; el fet de donar aquesta assignatura com un mètode parcel·lat fa que els nens la descontextualitzen del seu entorn real.

No obstant, i basant-me en infantil, són molts els moments en què els nens utilitzen aquesta intel·ligència: quan ordenen les coses per tipus, quan intenten ficar tubs dins altres, quan posen pedres més grans baix perquè les seves construccions no caiguin (equilibri), fiquen i saquen les coses de les caixes...

Al llibre ens parla d’algunes estratègies que podem fer servir a classe com ara el mètode socràtic consistent en fer preguntes als nens. Crec que per utilitzar aquest mètode és important ser persones pacients, que saben esperar les respostes ja que els nens, al igual que nosaltres, necessiten un temps per reflexionar sobre el que els hi demanes. Aquestes preguntes podrien realitzar-se, per exemple, mentre estan als racons.

Abans de començar els racons, es pregunta als nens quins volen anar als racons, què varen fer el darrer dia, a on aniran els que tenen que anar a l’hort... (recordar), al recollir se’ls hi diu que les coses iguals han d’anar al mateix lloc (classificar), perquè ha caigut la torre? (esbrinar els errors), què heu fet avui al racó de les casetes (extreure les idees principals), què més podem fer amb les petxines? (elaborant), són iguals la sorra i la terra?quina diferència hi ha? (comparant), hem pots resumir el conte que heu representat amb titelles? (resumint), què us sembla si ordenem els llapis del racó d’art segons el seu color? (ordena), què passaria si fiquéssim arena dins el tub? I si poséssim la terra a aquest colador tan petit? (prediciendo), etc.

Aquestes preguntes les he anat fent jo perquè penso que al dia dia de la classe hi ha molts de moments on es poden treballar aquests conceptes.

En definitiva, es tracta de fer als nens pensar i que siguin aquests els que a partir dels seus propis dubtes, les  seves hipòtesis descobreixin tots aquests conceptes manipulant i, amb l’ajuda del professor; que ells trobin el seu propi mètode d’aprenentatge.

Si utilitzem el mètode tradicional de començar a sumar i restar amb nombres que no tenen cap significat per a ells estem creant aprenentatges superficials que acaben fent mecànicament i sense entendre. A una de les escoles que hem anat, cada matí a l’assemblea els nens treballen amb números ja que cadascú té el seu a la llista, conten quantes papallones han vingut aquell dia, quantes han faltat i si són tantes i han faltat tantes quantes són aquell dia? Estan fent operacions però amb ells mateixos.

Si fem les coses així, seguint un procés gradual i no començant directament pels símbols matemàtics evitarem l’ansietat que provoca aquesta àrea més endavant. En aquesta línea, tampoc hem de transmetre als nens la dificultat de les matemàtiques, ja que hi ha molts de professors que presenten l’assignatura dient que és molt difícil, que han de posar molta atenció... Tampoc hem de caure en l’error de, per pensar que les matemàtiques són molt difícils, cada vegada que els nens ho facin bé se’ls premiarà ja que estarem abusant del mètode conductista sobrecarregant als nens de reforços que incrementen la seva dependència. Com a totes les activitats hem de tenir molt present el nivell del nen per no crear dissonàncies que creïn en el nen un estat d’inseguretat i angoixa.

Intel·ligència social: relacions interpersonals i intrapersonals.

http://farm5.staticflickr.com/4135/4872382770_61338731e4_m.jpg



http://farm6.staticflickr.com/5089/5330849194_c3a4ef78b6_m.jpg

Com ja vaig dir anteriorment, els nens des que neixen tenen la capacitat innata de relacionar-se amb la resta. Vivim en societat i, per tant, hem d’aprendre a conviure dins aquesta. A educació infantil, aquest és un tema que es treballa tots els dies i que a molts de nens, sobretot els que no han anat a l’escoleta o són  fills únics els hi pot costar més. Per això penso que a totes les activitats hem de promoure un clima democràtic on els nens aprenguin a respectar els torns de paraula, xerrar fluixet per no molestar a la resta, saber escoltar i també saber expressar-se.

Penso que a Educació infantil, totes les escoles haurien de fer racons i ambients per tal que s’acompleixi aquest objectiu de què els nens aprenguin a relacionar-se amb la resta. He nombrat aquests dos perquè a un es fomenta la relació entre iguals (racons) i a l’altre amb nens de diferents edats (tallers).

Dins d’aquesta intel·ligència en Gardner separa la intrapersonal de la interpersonal. La diferència és que a la primera es refereix al propi individu amb sí mateix i la segona inclou les relacions entre el jo i els altres.

Per tal d’afavorir la intel·ligència intrapersonal hem de potenciar l’autoestima dels infants així com treballar els sentiments i la manera d’expressar-los. Pel que fa a l’autoestima s’ha de començar perquè el centre ofereixi les mateixes oportunitats a tothom; partint d’aquí tots els alumnes han de ser partícips del projecte educatiu del centre ja que són els protagonistes del procés d’ensenyament aprenentatge, per fomentar aquesta participació s’han de formar grups heterogenis on tots puguin ensenyar i ser ensenyats dels altres.

Si fem que els alumnes creguin en si mateixos, aquests estaran més motivats per seguir aprenent i així tot és una cadena: si els nens senten que formen part d’un grup, estan motivats, per tant, participen i amb aquesta participació es comuniquen amb la resta (interpersonal). Per això crec que la base és aquesta.

En quant a l’expressió de les emocions varem veure un vídeo a Educació Inclusiva que mostra molt bé com treballar aquest aspecte dins l’aula; he afegit aquí la primera part del vídeo i si us interessa i voleu continuar veient-lo podeu anar a: http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=Pb_ZJ_xnx6I

Pel que fa a la intel·ligència interpersonal si volem crear dins l’aula un clima democràtic hem de transmetre valors com la empatia, la solidaritat, la democràcia... amb les nostres accions.

A totes les aules hi ha una sèrie de normes que ajuden als nens a saber com han de comportar-se per trobar aquest clima. És important que aquestes normes hagin estat creades de manera conjunta amb els nens ja que així guanyen significat per a ells.

És inevitable que hi hagi conflictes i, per això, hem d’estar preparats i hem d’incloure als nens perquè sàpiguen resoldre aquests. Així, per exemple si durant l’hora de racons la mestra observa que hi ha hagut algun problema quan terminen i es senten per reflexionar s’ha de treure el tema, veure les causes, com es podria solucionar i, també demanar als alumnes si ha hagut algun altre conflicte. D’aquesta manera aprenen a utilitzar el diàleg per solucionar les nostres diferències.

Es tracta de crear un ambient on els nens visquin la diversitat com una manera d’enriquir-se, siguin conscients que no tots pensem igual perquè ningú és igual a un altre i això, com ja he dit, es treballa amb les actuacions de cada dia.