A classe, n’Iñaki ens ha plantejat la següent
situació:
Una mare
li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou
curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que
aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar
aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués
adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període
d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les
coses anessin com estaven programades.
A partir d’aquí nosaltres hem reflexionat sobre aquesta i hem
dit allò que ens semblava. Personalment, la meva opinió sobre l’actitud de la
mestra és que no és gens encertada ja que es suposa que tot i que el període d’adaptació
ha d’estar planificat i programat hem de tenir un cert grau de flexibilitat i
poder adaptar-nos a les necessitats de les famílies. A més, crec que aquesta
resposta res té a veure amb el que l’infant necessita i està centrada, exclusivament,
en la preocupació per seguir amb la programació fixada.
Per la seva actuació, em dóna a entendre que
és una mestra innexperta ja que mostra certa rigidesa a una cosa que tal vegada
no tenia prevista i moltes vegades el fet de no sentir-nos segurs fa que
tanquem les regles i vulguem estructurar massa les situacions. Per tant,
aquesta inflexibilitat la veig com signe d’inseguretat.
Per altra banda, la meva proposta per
contestar a aquesta situació que ens proposa la mare hagués estat demanar-li el
perquè pensa que el seu fill ja està preparat. Així, mitjançant una pregunta
oberta li donarem l’oportunitat a la mare d’expressar l’opinió que ens ha donat
i, depenent del que nosaltres haguem vist a l’aula acceptarem aquesta situació
o oferirem altres possibilitats.
Per exemple, si fos el cas que la mare ens planteja això per motius laborals
o que nosaltres hem vist que encara no està preparat per acabar amb aquest
període podríem recórrer a cercar solucions entre ambdues parts com ara la
presència d’un altre familiar. El que es tracta és de no trancar aquest primer
vincle que estem creant amb la mare ja que si ens veu inflexibles a la seva
proposta pot sentir-se atacada i no tornar a exposar-nos la seva opinió sobre
altres aspectes.
D’aquesta manera, davant d’una situació així
hem de cercar una solució de compromís on es tingui en compte el que pot la
família i el que podem nosaltres; hem de ressaltar que la importància de
continuar aquest període no és decisió nostra sinó que és el projecte que es du
a terme en aquest centre. A més, a nivell de mestres també li podem dir el
perquè de voler cercar una solució tot justificant la importància de dur a
terme aquest període ja que és molt probable que la família no sàpiga el perquè
d’organitzar aquest moment.
A tot això li hem d’afegir que nosaltres no
som la veritat absoluta i que és la mare la que ha passat més temps amb l’infant
i que per tant, millor el coneix. Amb això vull dir que no per ser mestres hem de posar les nostres conviccions per damunt de les dels pares ja que ells, encara que no hagin estudiat com nosaltres tenen una formació molt imporant: l'experiència.
0 comentarios:
Publicar un comentario