Dic això perquè
quan he vist les diferents situacions veia com alguns si que se’ls veia que ja
“havien passat pàgina” però en canvi altres encara parlaven amb ràbia, encara
ho portaven dins. La noia gallega que és una persona que fins i tot fa xerrades
sobre el maltracte tenia un marit, un fill i una mare que la recolzaven; en
canvi, la noia que continuava anant a les xerrades, només tenia a la seva
germana ja que els seus pares ni tan sols la havien cregut quan ella s’ho havia
contat. Tot i que això són suposicions meves, jo veig la diferència entre
l’entorn d’una i de l’altra i crec que això, com ja vaig dir, influeix en la
seva capacitat de resiliència.
He trobat un vídeo
que m’ha agradat per dos motius: per una banda, mostra conceptes com el
masclisme o la discriminació que tot i que nosaltres a classe no els hem vist
com a tal, encara són molt presents a la nostra societat; per altra banda, al
final es veu com la nena surt d’aquesta “marea” que la estava enfonsant, i aquí
és on ho torno a relacionar amb la capacitat de resiliència que com va dir
n’Iñaki és la capacitat de navegar entre aigües turbulentes i sobreviure. Per
tant, és un vídeo que per a mi mostra com una gran càrrega intenta enfonsar
l’autoestima de la nena però al final aquesta surt “a flote”.
Per últim
m’agradaria ressaltar una de les paraules que surten al final del vídeo:
INDIFERÈNCIA. Això ja ho vàrem parlar quan parlàvem de l’afecció hi tal com diu
Félix López: “No es suficiente el que no me golpees, tu cuerpotiene que ser
cuenco, hogar y abrazo para mí”, és a dir, no hem d’oblidar que no basta amb no
fer mal, hem de fer!
0 comentarios:
Publicar un comentario