En aquesta classe hem estat parlant de la
resiliència i a mi m’ha agradat la manera de definir-la que ha utilitzat n’Iñaki
dient que és la capacitat de navegar entre aigües turbulentes i sobreviure.
Moltes de les coses que hem vist avui les he
pogut trobar a un vídeo on s’entrevista a Boris Cyrulnik. Al començament d’aquest,
l’home posa a la taula com la falta d’afecció és per a ell un maltracte físic i
fa que l’infant no estigui preparat per afrontar les coses del món ja que per a
ell suposa un excessiu estrés.
Al minut 3: 24h l’entrevistadora li demana la
possibilitat de donar un gir a aquesta situació i és quan es comença a parlar
de la capacitat de resiliència. Per a ell aquesta capacitat són les condicions
que permeten a una persona retornar al seu desenvolupament, és a dir, per
continuar en aquell moment on s’havien quedat. Un aspecte que em sembla
important que diu és que no hi ha un perfil d’infant resilient sinó que s’ha de
tenir en compte tot el seu entorn. Ell denomina a aquest entorn com si fos una constel·lació
on es troben la mare, el pare, oncles, avis, monitors... i diu que si qualque
estrella s’apaga hi ha una sèrie de persones més que són les que encara continuen
allà i poden fer-lo reprendre el seu desenvolupament.
Quan estava parlant de l’importància d’aquest
entorn se’m venia al cap l’ideari de Bronfenbrenner que també li atribueix a l’entorn
de l’infant una gran importància en el seu desenvolupament. Cap al final del vídeo, explica com estan
desapareixent les relacions humanes i els infants es veuen educats pels mitjans
de comunicació que no els proporcionen un aprenentatge sobre els rituals d’interacció.
Un altre punt del qual parla és que no hi ha
infants més resilients que altres sinó que el que passa és que disposen d’un
entorn que els permet més o menys desenvolupar aquest procés de resiliència.
Un altre aspecte curiós que ha dit i que ja
vàrem veure a classe sobre com un fotògraf conegut creia que s’havia refugiat
en la fotografia per superar la seva timidesa, és que “entre els infants resilients hi ha un gran nombre d’escriptors,
cineastes o pintors ja que és al refugi de l’imaginari on ells han pogut suportar
l’horror d’allò real”. Per tant, estableix una relació entre la capacitat de resiliència i la creativitat.
Altres punts sobre els quals parla són sobre l’altruisme,
sobre els infants maltractas i l’afecció entre aquests i els seus pares
maltractadors o de la societat d’avui... Crec que és una entrevista molt
interessant perquè ho explica de manera molt clara i tot i que està en francès
se l’entén molt bé i a més està subtitulat.
Per tant, el que he tret d’aquí és que un fet
traumàtic no marca tota la vida si tenim un bon context que ens ajuda. Deixo l'entrevista i us recomane llegir-la, és molt interessant!
0 comentarios:
Publicar un comentario