"Un lugar donde quedarse"

Avui hem vist la pel•lícula “Un lugar donde quedarse” i hem estat reflexionant. Crec que aquesta pel•lícula mostra com una parella busca el calor d’una llar a partir del moment en que els pares del noi els diuen que marxaran.  El fet que es sentin tan decebuts és perquè ells ja havien pensat una vida al seu costat perquè el que volien era una família i se’ls ha trencat el pla de vida que havien pensat. 

A més, quan decideixen cercar un altre lloc on viure sempre visiten llocs on hi ha alguna persona coneguda i van a les seves cases. Cerquen una família on sentir-se a ple però al final se’n van a la casa on vivia la dona quan era petita; al final, penso s’adonen que la família que ells cerquen és la formada per ells. 

A classe hem estat parlant de què moltes vegades volem que els infants, ja siguin els nostres fills o els nostres alumnes, siguin el que nosaltres som o el que nosaltres voldríem ser. Quantes vegades hauré sentit: “es que quiero que tenga lo que yo no tube”. Moltes vegades en comptes de guiar els infants, els pressionem perquè agafin el camí que nosaltres creiem que és el millor sense deixar-los que siguin ells els que equivocant-se i tornant a provar-ho decideixin com volen ser; al cap i a la fi som una influència més de totes les que es trobarà i a partir de tot això el nen construirà la seva personalitat. 

Això està molt relacionat amb el que els infants als que estem influint pensaran després; és a dir, que si com la dona de la pel·lícula que insisteix en què el seu fill digui tota una sèrie de conceptes, nosaltres els mostrem un camí en què l'únic que està bé és ser d'una determinada manera els infants acabaran per rebutjar a la gent que no és com ells. Per tant, amb aquestes actituds no estem contribuint a fer una societat inclusiva on tots som diferents però iguals en dignitat. 

La cançó d'avui va per tothom, perquè tots som diferents i és això el que ens fa ser especials :D