Avui ha estat la darrera classe de l’assignatura i és per això que he
decidit fer una cloenda sobre tot el recorregut que hem fet. Per
començar, dir que ja des de l’inici vaig agafar l’assignatura amb moltes ganes
perquè era un tema que em semblava interessant i que encara no havíem tractat. També,
el que crec que ha fet que vegi l’assignatura
d’una altra manera és que al no ser plantejada des d’una vesant clínica i degut
a l’experiència del mestre amb infants, ha estat una matèria plantejada des d’una
vessant més humana i això sempre enganxa perquè se’ns han mostrat molts de
casos reals i sempre hem treballat sobre les nostres experiències o les de n’Iñaki.
A més, crec que el mestre ens la va saber "vendre" molt bé i ja des del
començament ens va plantejar un mode de donar la classe diferent dels que
havíem tingut. Dic això perquè durant el transcurs del trimestre hem anat
donant els continguts que teníem previstos però aturant-nos en aquells que
tenien més interès per a nosaltres i debatent molt sobre moltes qüestions. El
fet de fer les classes d’aquesta manera, partint del que pensem, posant-lo en
grup i debatent crec que és la manera com realment s’aprèn i la forma d’enriquir-nos
dels coneixements dels altres; de fet, és la manera com ens diuen que hem d’ensenyar
però que molts pocs docents utilitzen per donar les seves classes.
Ja vaig dir a una altra entrada que la manera que teníem de treballar m’agradava
perquè em feia pensar individualment i després comparar el que jo pensava amb
els altres. Tot i que les darreres classes han estat una mica més teòriques,
possiblement per la manca de temps crec que els continguts donats han estat molt
treballats, de manera que el que hem fet ho hem fet bé. Tot i que hi havia moltes coses que em venien de noves i hagut d’altres
que si que havíem donat però que en aquesta assignatura se’ns han plantejat des
d’altra perspectiva.
Per últim i fent menció al darrer que hem vist: el maltracte infantil,
crec que ha estat molt bé acabar amb aquest contingut ja que tot i que hem vist
per un costat l’infant, per l'altre a la família i a l’escola, aquest darrer tema ho englobava tot i malgrat que encara avui sembla un tema tabú, hem de ser conscients que
això passa i que nosaltres serem elements claus de diàgnostic i, sobretot, de
prevenció. Així, era necessari tractar aquest tema i quina millor forma que
fer-ho per concloure amb l’assignatura.
Segons el meu pont de vista, tot el grup en general hem gaudit molt podent compartir tots
aquests moments a classe i tot i que crec que he après molt, l’educació emocional
no acaba aquí, continuaré formant-me en aquest aspecte per poder arribar a ser
una bona professional capaç de donar resposta a totes les necessitats dels
infants. Per això, abans de començar a treballar en educació el meu objectiu és
poder anar a altres centres a veure diferents maneres de treballar no només les
emocions sinó també altres aspectes educatius. Així la meva fita és poder veure
diferents escoles per acabar de crear l’estil de mestra que
vull ser!
Per
acabar amb aquesta etapa del blog (perquè el meu blog no acaba aquí) vull posar
dues cançons. La primera està relacionada amb el darrer tema del que hem parlat,
el maltracte, i és una cançó que crec que té molta força i em motiva; la segona, és per recordar el moment tan difícil que està vivint l’educació i per mostrar
la meva desconformitat amb la política que ens maneja com titelles, hem de
reaccionar!
Se acabaron las lágrimas
No estamos creyendo
0 comentarios:
Publicar un comentario